El teatre de la vida, o sobre compartir pors, lluites i somnis

Tot un teatre dret, aplaudint, i tretze joves dalt de l’escenari, inclinant-se en senyal d’agraïment per l’acollida. No són actors ni actrius formats ni interpreten cap paper. Fa una setmana no es coneixien i ara acaben d’estrenar una obra de creació pròpia, feta a partir dels seus trossets de vida que han anat filant de manera delicada durant cinc dies per compartir amb totes les persones espectadores pors, lluites i somnis.

Durant una setmana, a través de la metodologia del Teatre de l’Oprimit i de la mà d’uTOpia Barcelona, el grup de joves ha anat construint, destruint i reconstruint el relat del que vol explicar. No és un procés fàcil però l’Antonio i la Míriam, directors creatius del projecte, fan que ho sembli.

Del primer moment de trobada, en què arriba cadascú amb la seva història, nervis i inquietuds, avancem a poc a poc cap a un lloc comú de confiança i complicitats. I així, entre dinàmiques i descobertes mútues, van avançant els dies del que acaba sent una setmana plena de vivències, d’abraçades i sobretot d’espais per ser amb l’altre. Una remoguda constant que trenca barreres en cada conversa i en cada silenci.

I aconsegueixen que cadascú ho faci des del seu lloc i moment, tenint clar que tots els llocs i moments són igual d’importants.

El teatre de la vida és en essència un projecte de creació teatral sobre joves i salut mental. Però és també un teatre amb segell propi fet amb tendresa, humor i poesia.

El teatre de la vida és un documental que recull en 23 minuts tota aquesta vivència amb la mirada dels seus protagonistes. Per acostar a l’espectador la màgia del que s’hi va viure i deixar-nos interpel·lar pels seus testimonis.

Com a acompanyant i observadora privilegiada de tot el procés, compartir la setmana amb el grup va ser un regal immens que em va confrontar també amb els propis dubtes i pors, però amb la certesa que projectes així sembren llavors imprescindibles per fer un món més hospitalari i omplen de sentit la tasca de sensibilització que fem a Sant Joan de Déu. Perquè si volem canviar mirades, hem d’estar disposats a modificar també la nostra. A navegar entre els propis prejudicis com a primer pas per combatre’ls. A deixar-nos tocar per les vulnerabilitats comunes i identificar la nostra pròpia per fer-nos col·lectivament més forts i fortes.

Sílvia, Youssef, Gerard, Aymane, Alicia, Sandra, Ali, Imanol, Lucía, Mirella, Said, Anna María i Kiara, gràcies immenses per aquest viatge.