Què preocupa la generació Z?

Sovint parlem de l’adolescència en els seus aspectes biològics i psicològics, però cal recordar que l’adolescència és també una construcció social. Sense comprendre el context històric i cultural en què la persona adolescent es desenvolupa, no és possible entendre d’una forma integradora la seva experiència.  

Quan parlem de generació ens referim a un grup de persones que han nascut durant un mateix període de temps, que han rebut les mateixes influències culturals i que han estat exposades als mateixos esdeveniments històrics. El concepte té algunes limitacions, ja que les realitats poden ser molt diferents en funció dels molts aspectes sociològics. Definir les generacions i les característiques generals, però, ens serveix per entendre la manera com aquest conjunt de persones construeix la seva identitat. Així, la cohort que actualment compren els adolescents és l’anomenada generació z o centennials, i són els nascuts entre el 1994 i el 2010, aproximadament. Als que venen al darrera se’ls anomena alfa i serien els nascuts entre el 2013 i el 2025. Aquests conceptes no tenen rigor científic, però ens serveix per caracteritzar a aquest grup de persones, de forma general.

Definir les generacions i les característiques generals ens serveix per entendre la manera com aquest conjunt de persones construeix la seva identitat.

En el punt de mira

No és nou que des d’actituds adult-cèntriques s’atribueixi als adolescents actuals diverses característiques negatives, com ara la seva suposada fragilitat – se’ls ha anomenat generació de vidre – o la seva manca de cultura de l’esforç, entre d’altres. De fet, els prejudicis vers els adolescents o joves sempre han existit. «Els joves d'avui en dia no tenen control i estan sempre de mal humor. Han perdut el respecte pels grans, no saben què és l'educació i no tenen moral», deia Aristòtil. I s’atribueix a Sòcrates la frase: «La nostra joventut estima el luxe, està mal educada, es burla de l'autoritat i no té cap respecte pels grans. Els nostres fills són tirans, no s'aixequen quan una persona gran entra en una estança, contesten els pares i simplement són dolents». Així que, com es veu, la tendència a pensar que els nostres joves són pitjors que les generacions anteriors no és nova, però és poc constructiva.  

Algunes dades, procedents d’enquestes sobre actituds, valors i conductes d’aquesta generació, desmunten aquests prejudicis i dibuixen una altra realitat. Segons l’Informe Juventud en España 2020 de l’Instituto de la Juventud, el 65% dels joves actuals practiquen esport de forma habitual, el 50% llegeix habitualment, el 20% fa accions de voluntariat i, en general, estan més interessats en política que les generacions anteriors. Entre els temes que més els interessa hi ha la igualtat entre dones i homes, el canvi climàtic, els drets dels animals o els drets de col·lectius LGTBI+, entre d’altres.

Cal una visió de l’adolescència lliure de prejudicis, per tal d’entendre’ls i ajudar-los a desenvolupar les habilitats socioemocionals que necessiten per ser més resilients.

Per tant, creiem que en un món marcat per la complexitat i els reptes individuals i socials cal una visió de l’adolescència lliure de prejudicis, per tal d’entendre’ls i ajudar-los a desenvolupar les habilitats socioemocionals que necessiten per ser més resilients i, per tant, menys vulnerables davant les crisis actuals.

Característiques de la generació Z

Per tal de comprendre les seves característiques, hem de considerar que la generació Z neix ja en un món globalitzat on les tecnologies digitals determinen el seu comportament. És una generació que ha viscut un dels canvis més importants de la història: l'absoluta digitalització que ha transformat irreversiblement la manera en què ens relacionem. Aquesta digitalització es troba ja en l'ADN de la generació Z i posteriors generacions i, per tant, una de les seves característiques principals és que són natius digitals.

La societat digital està adquirint una nova dimensió des de l'arribada dels smartphones, per la qual cosa la principal relació amb el món digital dels adolescents de la generació Z es fa a través del mòbil, i se'ls anomena nadius mobile. La generació Z o GenZ passa com a mínim tres hores diàries connectada al telèfon mòbil de les quals una part important és a la xarxes socials, segons l’informe Juventud en España 2020 |de l'Instituto de la Juventud. Els nadius mobile prefereixen Youtube a la televisió i aplicacions com WhatsApp, Line o Snapchat al correu electrònic. 

Com s'informen i aprenen

Anys enrere, la informació i l'aprenentatge eren bàsicament a través de llibres, d'origen lineal i estructurats. Ara, la informació és fragmentada –en streaming—, difusa i heterogènia. És una generació que practica el multitasking, cosa que dificulta molt l'atenció i concentració i, en conseqüència, la consolidació de la informació. Estudis recents sostenen que la capacitat d'atenció i concentració de lectura dels més joves s'ha reduït a vuit segons.

És una generació que practica el multitasking, cosa que dificulta molt l'atenció i concentració i, en conseqüència, la consolidació de la informació

Per a alguns especialistes en la cultura digital, això comporta tota una sèrie de desavantatges, ja que condueix a la gratificació instantània i falta de pensament reflexiu, mentre que altres posen de manifest que estan desenvolupant noves capacitats per adaptar-se a l'entorn.

La generació Z ha hagut d'aprendre a identificar ràpidament i eficaçment què és rellevant per a ellsentre tota la informació que tenen al seu abast. Cal destacar que, si el contingut és valuós, els usuaris Z dediquen el temps necessari per a gaudir-lo. Així ho entenen els YouTubers i streamers més influents que aconsegueixen mantenir l'atenció dels seus usuaris durant hores. Les xarxes socials i les plataformes de streaming són els llocs preferis dels Z per passar l’estona, on hi dediquen unes 5 hores diàries, segons l’estudi Radiografía del consumo digital de la Generación Z. Per tant, ens trobem davant d’una generació molt connectada, cosa que no significa necessàriament que estigui millor informada.

Ens trobem davant d’una generació molt connectada, cosa que no significa necessàriament que estigui millor informada.

Preocupació per la privacitat

Malgrat la idea generalitzada que als adolescents no els preocupa la privacitat, el Center for the Generational Kinetics ha dut a terme diversos estudis que conclouen que els més joves estan més preocupats per la privacitat en línia que la generació més gran, els millennials. Cal destacar que els preocupa més protegir la seva identitat quan envien i reben missatges en línia: un 38% dels Z davant del 29% dels millennials. Aquesta percepció sobre la privacitat es produeix en diferents àmbits de la seva vida, inclosa l'escola.

També els preocupa més la gestió de les seves dades pel que fa a les compres en línia. Els enquestats de la Gen Z es mostraven més preocupats per la privacitat i seguretat que la generació millennial a l'hora de realitzar pagaments amb targetes de crèdit o dèbit. No obstant això, la preocupació de la Gen Z per la seva privacitat disminueix quan es tracta de les aplicacions mòbils i les xarxes socials, perquè senten que controlen més.

A més, aquesta generació prefereix l'ús de xarxes en privat en les quals els usuaris tenen més control sobre el que es comparteix. És més, quan les plataformes han intentat disminuir el control que els usuaris gaudeixen, les queixes d’aquests els han obligat a replantejar-se les seves polítiques sobre dades i privacitat. Per tant, aquesta generació ha contribuit que les empreses tecnològiques tinguin més en compte la privacitat.

Com es comuniquen  

La societat globalitzada i digitalitzada ha canviat les maneres de relacionar-se. Segons la recerca duta a terme pel Pew Internet Research:  

• El 70% dels adolescents afirma sentir-se més ben connectat amb els seus amics a través de les xarxes socials, que, per exemple, cara a cara.  
• El que més els agrada són les aplicacions de missatgeria que no deixen rastre, on els continguts, vídeos, fotos o gifs s'envien i desapareixen ràpidament. 
• El 20% d'adolescents diu tenir una percepció pitjor sobre les seves pròpies vides a causa de no poder deixar de comparar-se amb la vida virtual dels seus amics.

Influenciables i influents 

Les xarxes socials estan formant i modelant als adolescents i joves que, al seu torn, amb el seu ús poden arribar a modificar o configurar el funcionament del seu grup d'iguals. També ha canviat el model de com rebem la influència, així com el paper dels influencers. Tradicionalment, les persones influents o mediàtiques eren generalment part de la indústria mediàtica. Amb les xarxes socials, emergeixen individus que, gràcies a plataformes com YouTube, Instagram o TikTok es converteixen en referents generacionals. Aquestes aplicacions són les principals vies per les quals accedeixen a la informació, que els arriba de forma fragmentada, passiva i incidental. Tant és així que conèixer les claus de com les generacions més joves s'informen i comparteixen continguts de cara a poder connectar amb ells s'ha convertit en una missió clau per als mitjans de comunicació. 

El perfil de la GenZ

• Són natius digitals. 
• La informació i models de les xarxes socials exerceixen molta influència en ells i elles i tenen els influencers com a referents. 
• Estan hiperconnectats, però no necessàriament ben informats. 
• Tenen tendència a autoinformar-se i al multitasking. 
• Estan més preocupats per la privacitat que els millennials. 
• Solen buscar la immediatesa. 
• Són activistes socials: els preocupa el canvi climàtic o elsdrets LGTBI+, entre d’altres. 
• Són més tolerants amb la diversitat i mostren preocupació per la igualtat entre dones i homes i la immigració. 
• Solen buscar experiències més que béns materials. 
• Tenen una major actitud emprenedora que generacions anteriors. 
• Es mostren preocupats pel seu futur laboral. 

Habilitats que els cal enfortir 

Els resultats d’estudis i enquestes sobre la GenZ, especialment, sobre les tendències en la manera de relacionar-se, de comunicar-se, de buscar la informació i de ser influïts, fan que sigui clau que puguin reforçar i entrenar certes habilitats que, si bé són bàsiques per a persones de totes les generacions, en el cas d’aquesta generació són encara més necessàries.  

La manera com la generació Z es relaciona, es comunica, busca informació i és influïda fa que sigui més necessari que mai reforçar i entrenar les habilitats per ser més resilients

El fet d’ésser natius digitals els dona avantatges a alguns nivells, però els perjudica en d’altres com la relació amb els altres només en línia, que els genera un gran buit, que és la manca d'entrenament en les habilitats socioemocionals imprescindibles per a la vida i que s’adquireixen, s’entrenen i es practiquen en les relacions presencials. Són habilitats com l'escolta activa, l'empatia, les estratègies de resolució de conflictes interpersonals, entre d'altres. En aquest sentit, practicar activitats d’entrenament de forma presencial pot marcar una diferència en el seu benestar emocional.  

D’altra banda, aquests adolescents necessiten tenir espais de debat i reflexió que els ajudin a generar un pensament crític i que els serveixi per filtrar tota aquesta marea d'informació que els entra per les xarxes socials. La importància de generar aquest pensament crític serà clau per no absorbir per inèrcia els missatges dels influencers ni que els prenguin com a dogma de fe i model a imitar.  

La importància de generar aquest pensament crític serà clau per no absorbir per inèrcia els missatges dels influencers ni que els prenguin com a dogma de fe i model a imitar.

A més, entrenar-se en aquelles habilitats de foment de l'autoestima i autoeficàcia és clau per contrarestar els efectes d'aquesta percepció negativa generada per la constant comparativa amb els seus iguals digitals, que en moltes ocasions no són ni gaire reals, ni són tan iguals.  

D’altra banda, la hiperconnectivitat, el multitasking i la cerca de la immediatesa generen en la GenZ un estat d'activació constant i poca capacitat per a connectar amb el moment present i amb un mateix. És per això que ens trobem davant d'una generació que es pot beneficar molt de practicar mindfulness per contrarestar tots aquests efectes d'una societat tan hiperestimulant, que fomenta la cerca constant de reforç de gratificació i que viu per al demà.  

El mindfulness té beneficis científicament demostrats en el benestar emocional de l'adolescent. S'ha demostrat que  la pràctica de l’atenció plena o mindfulness promou la regulació emocional, millora l'atenció i redueix el nivell d'estrès, entre d’altres. Es pot practicar als centres educatius de manera formal, mitjançant meditacions guiades, o informal, senzillament tractant de mantenir el focus en el present, observant l’experiència, descrivint-la amb paraules i deixant-s’hi portar, sense jutjar-la, fent allò que ens resulta eficaç en cada moment. Això ajudaria al seu torn a evitar la impulsivitat a l’hora d’actuar o de prendre decisions.