El que podem fer contra el ciberbullying

La pandèmia de la COVID-19 va portar nous aires a la comunitat educativa, forçats per una situació de confinament i en els quals les noves tecnologies han tingut molt protagonisme. Hi ha qui pensa que això ha estat un respir per a tots els nens i adolescents que són víctimes de l’assetjament escolar. És cert que hi ha dades que mostren una disminució en la consciència que mostren els infants sobre si algun company o companya està sent assetjat a classe, com revela el III Informe de Prevenció de l’Assetjament Escolar en Centres Educatius en Temps de Pandèmia 2020 i 2021, però continuen sent molts. Segons dades de l’Associació NACE (Associació No a l’Assetjament Escolar), un de cada cinc nens escolaritzats pateix bullying o assetjament escolar a Espanya i només el 15% de les víctimes s’atreveixen a explicar-ho a familiars o professors.

Amb el confinament i la interrupció de les classes presencials, el ciberbullying va emergir en espais com Whatsapp, Instagram o TikTok, entre altres. El ciberbullying, l’assetjament escolar que té lloc en l’entorn digital, és ben conegut, tot i que no sempre s’entén en la seva globalitat per part de tots els agents de la comunitat educativa: professorat, alumnat i famílies. Així que el fenomen no se’n va anar, sinó que només es va traslladar a nous espais que tenen els seus propis codis de funcionament.

En aquest monogràfic l’hem volgut abordar des de la necessitat de fomentar l’educació emocional en l’entorn digital, un tema completament pendent i no només entre els nens i adolescents. Ens aturem per aclarir termes i conceptes, entendre el context social en què es produeix i, sobretot, en la importància del paper que tots plegats juguem en la prevenció i l’actuació quan detectem un cas de ciberbullying a l’entorn escolar, creant entorns segurs de comunicació per a tots, sigui quin sigui el rol adoptat pel nen o adolescent.