Vés al contingut

El perill de fumar porros durant l’adolescència

4 min

Compartir

cannabis

Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 19/2/2021. Podeu veure l'original en aquest enllaç.

Circula una llegenda urbana per la qual es creu que el cànnabis és inofensiu i que fins i tot és menys nociu que el tabac. De fet, durant els darrers anys hi ha hagut un debat sobre la legalització de la marihuana a Espanya.

A Catalunya, l'edat mitjana actual d'inici en el consum de porros se situa entorn als 16 anys. A més, un 20% de la població entre 15 i 24 anys n’ha fumat durant el darrer any.  

Aquestes dades són preocupants, ja que fumar marihuana o haixix durant l'adolescència incideix de manera significativa sobre el cervell, provocant canvis i alteracions bioquímiques que poden arribar a ser irreversibles, i provocar un trencament total en la vida de la persona.

El motiu pel qual el cànnabis causa un impacte major en els adolescents que en els adults, és que el cervell en aquesta etapa presenta una enorme plasticitat cerebral. La droga incideix en els circuits cerebrals d’un cervell en formació que no està preparat per a rebre la sobreestimulació de tetrahidrocannabinol (THC), un compost químic, que conté el cànnabis.

El resultat és clar i consistent entre els centenars d’estudis: consumir cànnabis durant l'adolescència incrementa el risc de desenvolupar una esquizofrènia.

A més, apareix un empobriment cognitiu que pot afectar fins i tot al quoficient intel·lectual de la persona. En aquest sentit, una de les investigacions més rellevants sobre el tema, va fer un seguiment dels efectes del cànnabis des de l'adolescència fins a l'edat adulta en una mostra de població molt àmplia, i van veure que es perdien fins a vuit punts de quocient intel·lectual (QI) (Meier, et al. 2012).

Un treball publicat el 2020 va revelar que n'hi ha prou amb una petita quantitat de cànnabis -un o dos porros- perquè es produeixin alteracions en el cervell (Lorenzetti, et al., 20202). Els principals autors de l’estudi van veure que els cervells dels menors que havien consumit una o dues vegades en la seva vida marihuana, tenien més volum de matèria gris en àrees on el cànnabis s’uneix, en comparació amb aquells que mai n’havien consumit.

Les diferències més grans en matèria grisa van ser en l'amígdala (involucrada en la por i altres processos emocionals), i en l'hipocamp (implicat en la memòria i l’aprenentatge). El cànnabis actua modificant les sinapsis, que són la maquinària molecular necessària per a la comunicació neuronal, i per tant, de l’adequat funcionament cerebral.  

Tetrahidrocannabinol: enemic número u

La planta cannabis sativa conté al menys 144 compostos diferents coneguts com cannabinoides i més de 1.100 components d'altres tipus. Els cannabinoides més abundants són el tetrahidrocannabinol (THC) i el cannabidiol (CBD). El THC és el principal responsable del potencial psicoactiu del cànnabis, que es tradueix, fonamentalment, en l’addicció, la psicosi i els problemes cognitius.

La tendència, tan dels consumidors com dels cultivadors, és tenir plantes amb més potencial psicoactiu i de THC, per això cada cop son més addictives i nocives.

Per sort, no tot són males notícies. Molts estudis han pogut comprovar que si es suprimeix el consum de forma total i sostinguda, les funcions cognitives i els problemes emocionals derivats del consum poden millorar significativament (Lorenzetti, et al. 2020).

En aquest sentit, és molt important treballar la motivació al canvi i la cerca d’ajuda professional quan més aviat millor.

Raons per prevenir el consum de cànnabis durant l'adolescència:

1. Provoca empobriment intel·lectual i alteracions cognitives.

2. Provoca major risc de patir trastorns mentals com l’esquizofrènia, la paranoia, l’ansietat i la depressió.

3. Provoca problemes d'addicció.
La marihuana és addictiva i, a més, predisposa cap a altres drogodependències: Entre el 10% i el 30% dels que consumeixen cànnabis desenvolupen un trastorn addictiu que no poden controlar. A més, quan es comença a consumir abans dels 18 anys la probabilitat de dependència és entre 4 i 7 vegades més gran que quan l'inici es produeix en l'edat adulta.

4. Provoca problemes respiratoris associats tant a la pròpia marihuana com al tabac que es fa servir en els porros.

Què podem fer si  detectem que el nostre fill o filla fuma porros?

  • No abordar el tema si està sota els efectes del cànnabis.
  • Tractar el tema en privat, dins un espai íntim i còmode.
  • Disposar de temps per parlar amb calma.
  • No prendre decisions dràstiques o de manera precipitada, prendre-les conjuntament.
  •  Parlar amb ell o ella directament, escoltar la seva opinió i exposar-li què ens preocupa.
  • Esbrinar quina quantitat consumeix (no és el mateix provar-lo que fumar-lo quan surt de festa o cada dia).
  • No castigar o acusar. És probable que no faci cas a les indicacions i rebutjarà qualsevol altra informació que se li doni.
  • Si ha tingut problemes pel fet de fumar, aprofitar-ho per parlar del tema i que ell mateix en vegi els efectes negatius.
  • Evitar fer comprovacions a la seva habitació ni interrogatoris als seus amics.
  • Si cal, demanar assessorament o ajuda professional i negociar amb ell o ella possibles solucions.

Foto de Racool_studio - www.freepik.es

Joan Francesc Serra Pla