La insatisfacció corporal i les dietes sense control augmenten entre els adolescents

A hores d’ara és conegut per tothom que la salut mental de les persones en general, i de la població més jove en concret, s’ha vist i continua veient-se clarament perjudicada amb la pandèmia. Han augmentat els símptomes depressius i ansiosos, les autolesions, la conducta suïcida i, de forma força notable, els trastorns de la conducta alimentària.

Tot i que encara no tenim dades epidemiològiques actualitzades que ens permetin conèixer exactament de quin increment de casos de TCA estem parlant, sí que tenim algunes dades que ens faciliten pistes prou importants per tenir en compte. És el cas dels resultats obtinguts en l’enquesta que l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia va fer durant el curs escolar 2020-2021 a 5.135 adolescents de secundària i que hem pogut comparar amb les dades del curs escolar 2019-2020, abans de l’esclat de la pandèmia.

Segons aquesta enquesta, actualment un 41% de les noies ha fet una dieta per baixar de pes sense control professional, un 7% més que abans de la pandèmia, i un 47% de les noies expressa no sentir-se satisfeta amb el seu cos perquè es vol aprimar, un 15% més que abans de la pandèmia. En el cas dels nois també es dona un augment, ja que un 21% expressa que vol aprimar-se, un 6% més que abans de la pandèmia. Si tenim en compte les dades de les persones no binàries, tot i que es tracta d’una mostra molt petita (59 persones) i no tenim dades del curs 2019-2020 per comparar, ens ha d’alertar que el 57% vol aprimar-se i el 54% ha fet alguna dieta per intentar baixar de pes sense control mèdic.

Sabent que la franja d’edat adolescent, la insatisfacció corporal i els canvis en l’hàbit alimentari per baixar de pes són factors de risc per desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària, cal que ens preguntem amb quines armes comptem per lluitar de forma efectiva contra aquestes patologies, responsables d’un elevat patiment tant en la persona afectada com en el seu nucli familiar. I tot i que, per sort, comptem amb diferents armes efectives, n’hi ha una que és especialment important fer servir: la detecció i la intervenció precoç. Com més aviat identifiquem els senyals d’alerta d’un possible TCA, com més aviat fem una valoració diagnòstica per confirmar-lo i com més aviat iniciem un tractament especialitzat dut a terme per un equip multidisciplinari, més garanties hem de superar el TCA amb èxit. I amb èxit vol dir que haurem aconseguit prevenir anys de patiment emocional intens, un projecte vital aturat i condicionat pel trastorn, conseqüències físiques com, per exemple, possibles dificultats relacionades amb la fertilitat, i una tortura al voltant d’un hàbit tan ordinari com l’acte d’alimentar-se. Per això és fonamental conèixer els principals senyals d’alerta d’un possible TCA i què fer davant la sospita d’un cas.

Per aquest motiu, l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia reivindica un Pla de Prevenció de TCA a Catalunya, que posa l’èmfasi en la capacitat per detectar i tractar al més aviat possible els casos de TCA que, tot i que es pot desenvolupar a qualsevol edat, el més habitual és que s’iniciï durant l’adolescència.