Educar els nens i les nenes en el benestar emocional

El benestar emocional és un concepte ampli que té a veure amb l’experiència subjectiva de sentir-se bé, en harmonia i amb tranquil·litat.

Educar els nens i les nenes en aquest àmbit no és una tasca fàcil i, en aquest sentit, hem de treballar tots plegats, les famílies i les comunitats educatives. Tal com va dir Aristòtil: «Educar la ment sense educar el cor no és educar, en absolut».

La clau és aconseguir uns nens i nenes emocionalment intel·ligents.

Propostes per contribuir al benestar emocional

• Practicar alguna activitat esportiva de manera regular. L’exercici físic aporta grans beneficis i ofereix la possibilitat d'adquirir valors, habilitats i capacitats personals que milloren la competència social i, alhora, afavoreixen el benestar emocional.
• Compartir bons moments en família, per exemple excursions, passejades, cinema, àpats, lectura, jocs. Establir vincles positius amb els nens i les nenes ajuda a crear llaços afectius. Aconseguir que se sentin bé en el seu entorn més proper afavoreix el benestar personal.
• Reforçar l’empatia. Es tracta d’una habilitat fonamental per a la resolució de conflictes, la comprensió i els vincles amb els altres. L’empatia és un element essencial en l’establiment de vincles positius.

• Donar mostres d’estima: petons, abraçades, gestos d'aprovació, de suport. Sentir l’estima dels altres reforça el benestar emocional.
• Parlar dels sentiments. Ajudar els nens i les nenes a expressar amb paraules allò que els està passant. Ensenyar-los a entendre i gestionar les seves emocions.
• Establir límits. Els límits donen seguretat i ajuden. Acceptar un «no» i comprendre’l és un signe de consciència emocional.
• Generar confiança. Crear uns ambients còmodes i propers i generar confiança en els infants facilita la verbalització dels sentiments i afavoreix l’explicació dels problemes, les preocupacions o els dubtes.
• Ensenyar-los a ser positius. És important saber trobar alternatives, no caure en el pessimisme i tenir recursos.
• Adquirir la capacitat de ser resilients per recuperar-se en situacions adverses o traumàtiques, com ara una malaltia o la mort d’un ésser estimat.
• Preparar els nens i les nenes per al camí de la vida. Autonomia, autoconeixement, confiança són característiques que faciliten la maduresa emocional.

Consells bàsics per acompanyar els nens i les nenes

• Ajudar-los a identificar les pròpies emocions. Els podem ajudar si els plantegem les preguntes següents: «Com et sents?» «Per què et sents així?» D’aquesta manera els ajudem a expressar el que senten i a reconèixer les seves emocions. No hem de minimitzar les seves preocupacions, encara que les inquietuds que tenen ens semblin banals. Hem de reforçar els missatges que els ajudin a processar tots aquests sentiments. Ho podem fer amb expressions com ara «ja veig que estàs trist, enfadat, rabiós. Què puc fer per ajudar-te?».
• Ajudar-los a verbalitzar els sentiments, ja siguin d’alegria, tristesa, ràbia… Els infants poden expressar les seves emocions per diverses vies: el dibuix, la música, l’escriptura, la dansa són maneres diferents de manifestar com se senten. Tot això ajuda a entendre la situació i millora la consciència emocional.
• Ajudar-los a gestionar les emocions. Que puguin explicar com se senten, connectar amb ells mateixos és imprescindible perquè sàpiguen identificar la causa de cada emoció. Totes les emocions són legítimes i hem d’acceptar-les. Cal treballar també els actes que poden derivar en aquelles emocions. A tall d’exemple: «Podem entendre que t’hagis enfadat, però no li pots pegar a un amic/una amiga perquè t’ha pres una joguina».