El dol en els adolescents

Quan una persona del nostre entorn es mor, comencem un camí d’adaptació per aprendre a viure sense aquesta persona. És un procés comú, sigui quina sigui l’edat en la que ens passi. Tot i així, segons en quina etapa de la vida ens arriba, la comprensió, les emocions i la manera d’afrontar la pèrdua poden ser molt diferents.

El dol dels adolescents és similar al dels adults perquè la seva comprensió de la mort i les seves reaccions són semblants, tot i que les emocions es poden manifestar de forma més intensa.

Davant d’una pèrdua, podem trobar-nos un i una adolescent amb una actitud que tendeix a no compartir les emocions que sent per no ser diferents als seus iguals i que vol evitar que el dolor s’interpreti com un senyal de debilitat. Sovint sent també pressió per haver-se de comportar com una persona adulta.

La gestió del dol en un adolescent és, doncs, particular pel moment vital i l’alta càrrega emocional que suposa en una època en la que, a més a més, lluiten contra altres pèrdues: desenganys amorosos, d’amistat o fracasos acadèmics.

La manera en que els joves acostumen a mostrar el dol té un component físic important, mentre que el malestar en persones adultes és fonamentalment de caràcter psicològic.

Algunes de les manifestacions normals del dol en l'adolescència són:

• Conmoció i confusió.
• Ira i irritabilitat.
• Alteracions del son o l’alimentació.
• Por a la possible pèrdua d’un altre familiar.
• Reaparició de conductes més infantils.
• Culpabilitat: són freqüents els sentiments de culpa per coses que han dit o han desitjat en relació al familiar desaparegut.
• Tristesa: també poden manifestar-se com a por a estar sol, pèrdua d’interès per activitats que abans li interessaven, afectació en el rendiment escolar, etc.

Com ajudar a un adolescente en dol?

A la guia El dol. Consells per afrontar la pèrdua d’un ésser estimat, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, es recullen algunes pautes generals d’actuació després de la defunció:

• Encara que resulti dolorós, informar-los dels fets al més aviat possible, buscant un lloc i moment oportuns, amb un llenguatge senzill, amb sinceritat i evitant detalls innecessaris.
• Afavorir que expressin les seves preocupacions, sentiments i preguntes.
• Evitar expressions com «no estiguis trist» o «has de ser valent».
• Proporcionar atenció i afecte, procurant la col·laboració en la cura de persones significatives per a ells, en cas que els pares o cuidadors principals, temporalment, no estiguin en condicions de poder fer-ho pel seu propi procés de dol.
• Permetre’ls, amb acompanyament i si així ho desitgen, participar en aquells gestos i rituals íntims que la família vulgui dur a terme en record de l’ésser estimat, associats o no al ritual funerari tradicional.
• Facilitar, sempre que sigui possible, que reprenguin les rutines i activitats habituals.
• Evitar expectatives o responsabilitats excessives.

En general, la millor manera d’ajudar és acompanyar la persona, interessar-nos en les seves necessitats i respectar el temps que necessiti. Parlar, compartir records i, de vegades, fins i tot compartir el plor pot proporcionar un gran alleugeriment.