Vés al contingut

La dictadura de la felicitat constant

3 min

Compartir

Jóvenes en actitud jovial

Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 5/2/2025. Podeu veure l'original en aquest enllaç.

Tenir una bona salut emocional no significa estar sempre feliç ni viure únicament experiències agradables, sinó que implica ser persones capaces d’identificar, reconèixer i expressar les nostres emocions, siguin agradables o desagradables, aprendre a regular-les i també saber buscar ajuda quan la necessitem. 

Sentir en algunes ocasions malestar emocional forma part de la vida i no es pot evitar, especialment, quan vivim dificultats o passem per moments d’adversitat o estrès. Sentir emocions desagradables, com ara ansietat, tristesa o enuig, de vegades és normal. Hem de comprendre que hi ha emocions desagradables, però que tenen les seves funcions, i per això ens hem de conèixer a nosaltres mateixos, per poder-les identificar, manejar i expressar de manera adequada, segons cada edat. També cal que entrenem les habilitats socioemocionals que ens permetran gestionar-les i localitzar recursos socials que ens puguin ajudar. Hem de ser persones capaces, doncs, de fer front a situacions emocionalment desafiants i probablement exigents, fins i tot estressants o doloroses, sense reaccionar de manera impulsiva o evitant-les. 

La felicitat i el plaer constants no són possibles ni realistes ni adaptatius; no poden ser una obligació. 

Viure una vida real és viure alts i baixos, incertesa i situacions quotidianes d’estrès, però saber-les afrontar. Hem de buscar un benestar més profund i consistent, menys explosiu o reactiu, autèntic, personal i sostenible, basat en les nostres pròpies habilitats, necessitats, recursos i valors. 

Per això, és important:

  • Percebre, entendre i interpretar el nostre entorn mitjançant l’exploració i reflexió sobre el què ens rodeja i cada situació que vivim.

  • Tenir, nodrir i mantenir relacions que siguin saludables per recolzar-nos mútuament.

  • Fer activitats que siguin significatives.

  • Saber prendre decisions de manera responsable i creativa.

  • Adaptar-nos i aprendre de les circumstàncies i experiències que ens passen. 

Cal tenir clar que cada persona pot experimentar aquest benestar emocional de manera diferent i que pot anar canviant al llarg de la vida, però ens ha de permetre:

  • Sentir, pensar i actuar de manera plena en el nostre dia a dia. 

  • Comprendre, conduir i reconduir, experimentar i expressar totes les emocions de manera saludable i equilibrada. 

  • Gestionar les emocions desagradables i cultivar les emocions agradables. 

 

Malestar emocional versus trastorn de salut mental

Per començar, cal diferenciar el malestar emocional del trastorn de salut mental, i deixar de patologitzar-lo i estigmatitzar-lo. El malestar emocional es genera en viure situacions de dificultat a la nostra vida quotidiana que ens fan experimentar emocions desagradables, però no constitueix un trastorn mental. Són reaccions ordinàries davant la vida i davant les situacions, que hem d’anar afrontant. Així doncs, el malestar emocional té un component ambiental molt important, és a dir, l’entorn hi juga un paper clau.

El malestar emocional es defineix com un estat multifactorial de naturalesa psicològica –emocional, cognitiva, conductual–, social i espiritual, influït també per elements contextuals i físics, que pot modular el nostre desenvolupament en les diferents àrees de la vida. 

En principi, aquesta experiència subjectiva de patiment o preocupació no arriba a la intensitat, la freqüència i la durada necessària per complir criteris diagnòstics de trastorn mental, que no vol dir en cap cas que la persona no ho estigui passant malament.

 

Algunes de les manifestacions més freqüents de malestar emocional són:

  • La por.

  • La culpa.

  • La insatisfacció.

  • La desesperança.

  • El decaïment.

  • La falta de motivació.

  • El desànim.

  • L’angoixa.

  • La solitud.

En canvi, els trastorns mentals són situacions clíniques que no tenen una única causa, però que sovint tenen components de vulnerabilitat biològica innata, i que en alguns moments poden impactar i generar interferències amb la vida quotidiana de la persona i el seu entorn. Totes les persones, tant si tenen o no algun trastorn mental, poden sentir malestar emocional.

Així doncs, el malestar emocional forma part de la vida i es tracta d’un estat habitual; cal normalitzar-lo però no frivolitzar sobre ell ni tampoc relativitzar-lo, sinó que totes les persones hem d’aprendre a comprendre’l, identificar-ne la causa i tenir habilitats socioemocionals i recursos socials per a manejar-lo, donar-nos i rebre suport, i fer front a les situacions que ens van ocorrent i a les emocions que anem sentint. I, en cas que quelcom ens sobrepassi, poder disposar i acudir a espais on ens ajudin a fer-ho.

Equip Henka Centres Educatius