Com detectar si els nostres fills tenen solastàlgia o ecoansietat?

La solastàlgia es manifesta a través de la mescla de molts sentiments entre els quals hi ha una espècie de melancolia crònica cap a uns paisatges que ja no tornaran a veure de la mateixa manera a causa dels efectes devastadors del canvi climàtic.

L'ecoansietat és aquesta angoixa que es pateix pel canvi climàtic, i que s'agreuja pels efectes de la contaminació i davant dels desastres naturals, sense que ningú els pugui evitar.

La falta de contacte amb la natura

Els nens, igual que els adults, senten la necessitat d'estar en contacte amb la naturalesa, de sortir de la ciutat i anar a la muntanya o a la mar. Però, a diferència dels adults, els nens tal vegada no saben expressa que senten aquesta necessitat i a vegades, si els nens no han estat molt en contacte amb la naturalesa, ni s'adonen que ho necessiten.

Podem observar alguns símptomes que denoten aquesta falta de contacte amb la naturalesa com:

• Falta de concentració
• Ansietat
• Estrès
• Irritabilitat
• Hiperactivitat

Què hem de tenir en compte?

Per a poder reconèixer si els nostres fills poden patir ecoansietat o solastàlgia, haurem d'estar atents a diferents senyals, tant físiques, com a emocionals i conductuals. A continuació, es presenten alguns dels senyals típics que poden presentar-se en els nens o adolescents i que gairebé sempre venen acompanyades d'aquesta preocupació pel futur del planeta, per un interès cada vegada més gran per les notícies que giren entorn del canvi climàtic i per les accions que es realitzen per a intentar revertir les seves conseqüències o minimitzar-les.

Senyals físics:

• Mal de cap o d'estómac sense motiu aparent
• Dificultats per a agafar el son
• Malsons freqüents sobre catàstrofes
• Es mostra distret, apàtic o inquiet

Senyals emocionals:

• Tristesa
• Està més sensible de l'habitual sobretot en referència al clima
• Mostra preocupació pel futur de manera recurrent
• S'enfada més que abans
• Sent por pels fenòmens meteorològics
• Es frustra més sovint que abans sobretot quan hi ha fenòmens mediambientals sobre els quals no es pot o no es vol actuar.

Senyals en la seva conducta:

• Pregunta molt més sovint que abans sobre el canvi climàtic, o les catàstrofes ambientals o meteorològiques.
• Té crisi d'angoixa.
• En adolescents poden aparèixer els primers abusos de substàncies tòxiques.
• Manifesten no saber perquè estan tristos o se senten malament
• Idees obsessives i conductes repetitives.

Quines accions podem fer com a pares o mares?

Les famílies juguem un paper molt important en l'educació i en l'acompanyament emocional dels nostres fills per a fer front a la solastàlgia, la ecoansietat o els diferents problemes emocionals derivats de la crisi climàtica.

• El primer és escoltar sense fer judicis de valor ni donar la nostra opinió.
• Parlar-los amb sinceritat i claredat. Però tenint en compte que cal donar la informació de forma dosada, de manera objectiva i amb un vocabulari adequat.
• Proposar-los realitzar accions tangibles per a disminuir els efectes del canvi climàtic. Com pot ser: ensenyar a reciclar de manera adequada, consumir productes reciclables, reduir consumeixo energia, …
• Participar en accions col·lectives de presa de consciència climàtica. Orientant-los cap a l'acció com les recollides de residus a les platges o muntanya.
• Fomentar el contacte amb la naturalesa dels nens.
• Plantar arbres, flors o conrear verdures.

Cal tenir en compte que, encara que les nostres accions com a familiars tenen la intenció d'ajudar a rebaixar els nivells d'ansietat i pensaments negatius sobre la crisi climàtica, si no s'aconsegueix el més adequat és acudir a un psicòleg especialista perquè ens ajudi en aquesta tasca abans que la situació emocional s'agreugi i pugui convertir-se en un trastorn.

Aquest és un article original del 13è Informe FAROS L'ambient i el seu impacte en la salut matern infantil: a què ens enfrontem? Una crida a la reflexió i a la sensibilització.