Com ajudar, des de l'escola, a un menor que verbalitza pensaments suïcides

Una de les teves funcions com a mestre o mestra és vetllar pel benestar dels teus alumnes, col·laborar per a que estiguin protegits. Quan parlem de conducta suïcida, el primer que has de saber és que no estàs sol, i el segon és que no tens l'obligació de fer una valoració exhaustiva del risc de suïcidi de l'alumne, no és dins de les teves funcions. Sí que és una obligació per part teva informar els responsables del menor, perquè ells activin els mecanismes d'ajuda especialitzats.

El pla d’actuació consta de tres passos que hauria de seguir qualsevol ciutadà davant una situació de crisi:

1. Conèixer

2. Acompanyar

3. Informar

Per tant, si un alumne o alumna et diu que es vol morir, la teva obligació és informar els responsables del menor, és a dir, els pares o tutors legals i el director del centre educatiu. Val la pena recordar que davant d'un risc de dany als altres o a un mateix, tots estem exempts de la confidencialitat. Si un alumne et fa aquesta confessió, després d'agrair-li la confiança dipositada en tu, li has d'informar que prenem molt seriosament el seu malestar, que ara toca tenir-ne cura, i que això passa per aconseguir els mitjans d'ajuda que van més enllà de la vostra relació alumne-professor. Mai no s'ha de guardar un secret d'aquesta envergadura, és massa perillós.

A continuació, us oferirem una informació útil per si us sentiu preparats per anar un pas més enllà. Sabent que, un cop has informat, la teva responsabilitat està acomplerta, no és menys cert que, més enllà de les teves obligacions, el teu potencial per ajudar aquests adolescents és molt ampli.

Per començar, és important remarcar que no estàs sol en les teves obligacions bàsiques, però tampoc si decideixes anar una mica més enllà. El recurs més accessible i immediat l’ofereixen els telèfons especialitzats en prevenció del suïcidi. S'hi ofereix atenció i suport a les persones en crisi suïcida i a les persones properes d'una persona en crisi suïcida (pares, amics, professors, professionals). Hi ha diversos telèfons a Espanya, a tall d'exemple: el 024 gestionat pel Ministeri de Sanitat, el 061 gestionat pel Departament de Salut (Catalunya) i el 900 925 555 de l'Ajuntament de Barcelona, ​​que gestiona la Fundació Ajuda i Esperança. Aquests telèfons són gratuïts i atenen 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, independentment de la teva ubicació territorial. T'acompanyaran, t'informaran dels recursos presencials, t'orientaran i t'ajudaran a resoldre els teus dubtes respecte de com actuar davant la situació que tens davant. Aquesta informació també pot ser molt important per al menor i la seva família, quan els informes de la situació, informa'ls també d’aquestes línies telefòniques d’ajuda.

Claus per afrontar el diàleg amb l'adolescent en el moment de la verbalització

En l'acompanyament a l'adolescent que verbalitza idees de suïcidi hi ha diverses fases, a saber:

1. Acceptació del compromís
2. Triar l'escenari (o setting)
3. Expressió
4. Ampliar informació
5. Actuació
6. Tancament

Fase d'acceptació del compromís

És molt important que sàpigues que ets davant d'una oportunitat de posar un gra de sorra en la prevenció del suïcidi, que l'alumne t'ha triat com a referent de confiança per parlar d'un tema que sempre és molt delicat. T'ha fet part de la seva xarxa de suport de prevenció del suïcidi, i això no ho decideixes tu, ho ha decidit ell. El que tu decideixes és si li dius que informaràs els pares i el director del centre de forma directa, o si li pots oferir un espai per aprofundir, sempre en el marc de la vostra relació professor-alumne: «Vols que en parlem?». En cas que l'alumne accepti, seguir amb el punt següent. Si, per contra, l'alumne refusa l'oferiment, reprenem el pla indicat anteriorment: informar-lo que, com a manera de tenir-ne cura, comunicaràs als seus referents la seva situació.

En aquest mateix compromís, recorda't a tu mateix que no solucionaràs tot el que escoltis, que les coses s'arreglen amb el seu temps i en el seu procés, i això és el que oferiràs, un espai de comunicació de confiança, de la que sortiran algunes propostes. Almenys les dues que hem apuntat al principi, traspassar aquesta informació tan important als referents del menor. 

Fase d'escollir l'escenari (o setting)

El primer que has de fer és buscar un lloc tranquil aquell mateix dia, abans que l'alumne se'n vagi de l'escola. Compta amb la complicitat d'algun company, si és possible el director del centre, perquè faciliti que l'espai de diàleg no tingui interrupcions i que no tinguis pressa per acabar la conversa. Si pots comptar amb algun altre referent com un psicòleg escolar, et pots sentir més acompanyat.

Fase d'expressió, actitud davant del diàleg

Escolta l'alumne amb interès i preocupació. Saps per la teva experiència amb adolescents que tot el que t'expliqui pot semblar poc important a primera vista des de la perspectiva d'un adult, o fins i tot per a aquest mateix alumne en qualsevol altre moment vital. Però en aquell moment, la situació que t'explica sembla estar desbordant-lo.

Mai un alumne no està fent una «crida d'atenció» amb la verbalització d'un desig de mort, està demanant ajuda davant d'una situació que sent que el desborda.

Segurament, el mateix alumne estigui confús davant de la situació que li agradaria expressar. Tingues paciència i no pretenguis entendre-ho tot. No estem en un examen de veracitat de testimonis i, si ho estiguéssim, és molt probable que no tinguis la formació per fer-ho. Per tant, en aquell moment, no és tan important entendre'l com oferir-li un espai d'expressió segur on pugui començar a organitzar les seves idees, on les pugui començar a posar en paraules.

La reacció emocional d'un alumne davant d'una determinada situació sempre és correcta, mai no facis servir expressions invalidants. Entenem com a expressions invalidants totes aquelles formulacions que continguin un imperatiu, positiu o negatiu, seguida d'una emoció. Per exemple: «Hauries d'estar content, no hauries d'estar trist, no t'enfadis». O qualsevol altra formulació que faci pensar la persona que la seva reacció emocional (sempre involuntària) és equivocada o està malament. Per exemple: «Perquè t'enfades per això? Com és que estàs trist per això?».

Evitar especialment emfatitzar aquestes expressions amb arguments benintencionats. Per exemple: «no hauries d'estar trist, tens una família que t'estima…: tens amics, no hauries d'estar enfadat…; no hauries de pensar en això…; pensa que hi ha gent que està molt pitjor…».

Intentar no culpabilitzar la persona, no carregar més pressió de la que ja té, evitar comentaris com: «no veus que destrossaràs la teva família i els teus amics».

No és hora que parlis tu, encara estem a la fase de facilitar que l'alumne s'expressi sense por; és hora que parli l'alumne. Usar expressions facilitadores de l'expressió com «ja veig…», «tens raó, això de vegades es fa difícil…», «vaja, no sabia això que m'expliques…».

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), en només 40 segons, ens expressa com un escenari d'escolta, sense sentir-se jutjat, on poder expressar les dificultats té valor d'intervenció preventiva.

Fase d'ampliar informació

Els dos elements essencials en aquest moment són la seguretat de l'alumne i la xarxa de suport de prevenció del suïcidi, tots dos estan estretament relacionats. Com més xarxa, més seguretat, però no són exactament el mateix. Es tractaria, doncs, d'obtenir informació de tots dos.

Seguretat: a partir del moment de la verbalització, la seguretat ja està garantida perquè tu estàs acompanyant l'alumne en aquell moment, has preparat l'escenari per oferir-li un espai, i contactaràs amb els pares i amb el director del centre, però pots col·laborar a garantir la seguretat de l'alumne més enllà de l'escola. En aquest sentit, el factor protector principal contra el suïcidi és la privació d'accés a mètodes letals. Per això, pot ajudar conèixer fins on ha arribat l'alumne en la gradació de gravetat de la conducta suïcida.

La conducta suïcida engloba, per ordre de gravetat:

1. Ideació de mort són tots els processos interns de valoració de la idea, fins a la planificació mental del fet.
2. Verbalització i/o amenaces són l'expressió verbal del contingut del pensament esmentat.
3. Gestos suïcides, són tots els actes preparatoris inequívocs i necessaris per dur a terme un intent de suïcidi, sense que la seqüència s'iniciï (ex. acumular/amagar medicació o fer una carta de comiat).
4. Intents de suïcidi, l'intent de suïcidi es defineix pel primer pas d'execució.
5. Mort per suïcidi, és la temptativa que acaba a la mort de la persona.

Les preguntes per ampliar informació sempre es fan de manera progressiva. La ideació suïcida ja sabem que és present, l'alumne ens n'ha informat, és el motiu d'aquesta conversa amb l'alumne. Per als passos següents, podem mostrar interès fent preguntes del tipus: «Quant fa que penses que la vida no val la pena? Amb quina freqüència ho penses? Com fas per treure't la idea del cap? Has arribat a pensar com ho faries? Has arribat a preparar-ho? M'has comentat que has arribat a preparar-ho, tens alguna cosa guardada que podria ser perillosa per a tu?».

Recorda que no has de fer una valoració del risc, només ampliar informació que podrà ser útil a l'hora de realitzar les accions que veurem a la fase d'actuació.

Xarxa de suport de prevenció del suïcidi: la xarxa de suport de prevenció del suïcidi la conformen totes les persones que envolten la persona en risc de suïcidi i que són coneixedores d’aquesta situació de risc. Per exemple, si un adolescent és ingressat a un hospital per un intent de suïcidi, però els pares diuen a l'escola que li estan fent unes proves mèdiques, l'escola forma part de la xarxa del menor, però no de la xarxa de suport de prevenció de suïcidi perquè no tenen tota la informació. En aquest primer moment, és important conèixer la xarxa de suport de prevenció del suïcidi que acompanya l'alumne. De moment saps que ets tu, el company o director a qui has demanat cobertura per tenir aquest espai de diàleg amb l'alumne, i, oferint-te cobertura institucional, com a recursos de l'administració, els telèfons de prevenció del suïcidi ja especificats. Per avaluar la dimensió de la xarxa de suport de prevenció de suïcidi que l'alumne té a la seva disposició pots fer preguntes com ara: «Això que m'expliques, ho saben els teus pares? Ho has parlat amb algun psicòleg? ¿Ho saben els teus amics?».

Fase d’actuació

Un cop acabat el procés d'ampliació de la informació, heu de mantenir una línia d'acció congruent amb el que ha anat apareixent en la fase d'expressió i d'ampliació de la informació. Sempre ha de passar alguna cosa després d'una verbalització d'idees o desitjos de posar fi a la pròpia vida. Ara sí, és hora de parlar, d'informar amb calma l'alumne de les coses que es faran.

Val la pena fer una observació abans d'entrar-hi. Generalment els alumnes solen ser reticents a l'hora de rebre ajuda, ho viuen com una agressió al seu procés d'individuació, d'aspiració a cotes d'autonomia més grans. Aquesta situació no és una excepció entre les persones que s'ho estan passant malament. Hi ha com un desig que se solucionin les coses de forma màgica, o a la seva forma, però part d'aquest malestar és perquè precisament aquestes formes d'arreglar les coses són difícils de trobar, perquè no existeixen.

Tot això fa habitual que la persona que rebrà ajuda trobi un alt repertori d'obstacles, d'inconvenients. La situació en què es troben és desagradable, i amb aquest ànim reben les propostes. Són habituals expressions com: «em penedeixo d'haver-t'ho dit»; «no ho diguis als meus pares per favor»; o altres del tipus: «no vull fer pena, ara ho fareu perquè us he dit això».

Tot seguit veurem tres escenaris d'actuació emmarcats en objectius diferenciats. En el primer dels àmbits, el de l’actuació relativa a la fase d’expressió, mostra't considerat, obert a negociació, i fins i tot transigent amb la petició de no intervenció per part de l’alumne. Mou-te còmode i sota els teus propis criteris en els aspectes relatius a les teves competències a l'àmbit acadèmic. Perquè els dos següents, per prudència, haurien de ser innegociables.

Actuació relativa a la fase d’expressió

Tranquil·litza l'alumne de tots els aspectes que tinguin a veure amb les seves vivències negatives a l'entorn escolar, amb allò en què tu, com a professor, pots incidir directament. A saber:

• Si se sent sol o exclòs, especificar-li que es faran accions per fomentar la seva integració al grup.
• Si se sent assetjat o intimidat, informar-lo d'accions que es posaran en marxa per garantir-ne la seguretat i les accions de mediació en conflictes.
• Si la seva angoixa és relativa a un rendiment acadèmic insuficient, tranquil·litzar i treballar un pla de viabilitat conjunt, situant l'alumne i orientant-lo en alternatives per millorar-lo.
• Si és per excés de pressió, ajudar a relativitzar, desmitificar el rendiment o les qualificacions, fomentar la diversificació d'activitats i les múltiples dimensions que conformen una persona.
• Explica que totes aquestes accions les posaràs en marxa, a més del fet que comptaràs amb els psicopedagogs de referència del teu centre.

En totes les qüestions que surtin de l'àmbit de l'escola, informar a l'alumne que podrà transmetre-ho i treballar-ho amb els professionals de referència, ja sigui del centre de salut mental o dels programes de suport a la primària.

Actuació relativa a la fase d'ampliació d'informació

Seguretat

Assegurar un ambient segur per al menor. Això és: quan informem els pares de la situació del seu fill, transmetre'ls que l'OMS recomana, sempre i sense excepció, que es privi el menor de l'accés a mètodes letals. Al nostre entorn sociocultural, nou de cada deu intents de suïcidi en menors de produeixen per sobreingesta medicamentosa, per tant, es recomanarà als pares que retirin tota la medicació del domicili. Si hi ha algun tipus de resistència per part dels pares a causa de la persistència de mites sobre el suïcidi, podem recolzar la recomanació amb algun argument del tipus: «el seu fill ens ha dit que de vegades pensa que seria millor estar mort. Com creu vostè que se sentirà si arriba a casa i veu que tot segueix igual? Pot arribar a pensar que a vostès no els importa, o que no ho prenen de debò».

Si a les preguntes de la fase d'informació, hem estat conscients que el menor té objectes perillosos guardats, o ha acumulat medicació, cal recomanar als pares que acudeixin a urgències amb el menor. Aquesta situació supera les recomanacions generals bàsiques que acabem de citar. Cal garantir-ne la cura, això són gestos de suïcidi, i són comportaments considerats d'alt risc. A urgències sabran orientar l'adolescent i la família per garantir que es retiren els objectes perillosos abans que el menor torni al domicili.

Xarxa de suport

Incrementar en tant que sigui possible la xarxa de suport de prevenció del suïcidi: informa a l'alumne que entens el difícil de la seva situació, que agraeixes la confiança dipositada en tu, i que no li fallaràs, que faràs el millor per a ell. Si vols especificar què vols dir amb l'expressió que «no fallaràs», li pots explicar que seguiràs la mateixa norma que tantes vegades els has aconsellat que segueixin ells mateixos amb els seus companys i amics. És a dir, si veuen que un company pateix, o està en una situació de risc, que l'acompanyin i s'assegurin que algun adult estigui informat. Recordem els tres passos de tota intervenció en crisi: coneix, acompanya i informa. Amb l'expressió «no et fallaré», no li estàs dient que li solucionaràs el problema, segurament no estigui completament a les teves mans, sinó que informaràs a tots aquells que poden oferir suport en aquesta situació.

Per això, el primer és incrementar la xarxa de suport de prevenció del suïcidi. Com?

• Informar els pares de la situació de risc, especialment si aquests desconeixien la situació.
• Informar el director del centre de la situació de l'alumne «tenim un alumne que està passant per un moment difícil en què verbalitza ideació de mort».
• El director del centre comunicarà la situació de vulnerabilitat a la següent reunió amb l'equip de psicopedagogia, si no hi pot tenir comunicació aquell mateix dia.
• El director s'assegurarà que l'equip de psicopedagogia informa els serveis de salut d'atenció primària (infermera o referent que consideri).
• Informa la família i el mateix alumne dels tres recursos d'atenció telefònica abans esmentats (024, 061 o 900 925 555) o qualsevol altre recurs d'acompanyament que coneguis a la teva zona.

Si a la valoració de la xarxa de suport, l'alumne explica que determinats companys de classe estan assabentats de la situació, és a dir, que formen part del grup de suport de prevenció de suïcidi, parla amb ells i explica'ls que ets coneixedor de la situació i que s'ha posat en marxa tota la xarxa de suport, que recordin que ells no han de carregar cap responsabilitat, que ens estem ocupant els adults, que si tenen algun dubte que poden parlar amb tu.

Fase de tancament

La fase de tancament sempre ha d'acabar amb un compromís tancat per a la trobada següent: «Bé, ens veiem dimarts per continuar parlant, que em vagis explicant com vas i jo et diré el que he anat fent». No fer propostes obertes del tipus «si necessites alguna cosa vine a veure'm en qualsevol moment». Aquestes propostes obertes han de tenir un compromís tancat: «si necessites alguna cosa abans de dimarts, vine a veure'm en qualsevol moment, si no, parlem dimarts».

Complementar amb algun comentari orientat a fomentar l'esperança i la vinculació: «és difícil el que m'expliques, però junts ens en sortirem, saps que pots comptar amb nosaltres». Reforçant la petició d'ajuda: «agraeixo la confiança que has dipositat en mi, no ha hagut de ser fàcil per a tu».

S'han de confirmar amb l'alumne els compromisos contrets, informar els pares i el director, posar en marxa les actuacions compromeses en el marc de l'escola.

S'acaba informant els pares de la situació, amb tots els elements que se n'hagin pogut extreure.

Has d'intentar fomentar el manteniment de la vinculació de l'alumne al centre escolar, baixant la pressió i l'exigència si calgués, mostrant-te més comprensiu i acollidor, mitjançant els companys. El manteniment de la vinculació a l'àmbit acadèmic, del manteniment del major grau de normalització possible és un factor protector de primer ordre en la prevenció del suïcidi.

Recordeu que la prevenció del suïcidi és el resultat de la suma de moltes accions. Una intervenció en un sol àmbit no és suficient, però la suma de totes juntes sí que ho és: la família, l'escola, les amistats, els equips d'atenció psicològica, etc.

Acollim l'adolescent en el seu moment de desbordament, oferint-li un espai d'escolta i acompanyament, informant els pares i el director del centre, ampliant la xarxa de suport de prevenció del suïcidi de menor i oferint les mesures de seguretat recomanades per l'OMS.

Si durant aquest procés, tens dubtes que et generin malestar, demana a un company que es quedi amb l'alumne, explica-li obertament a l'alumne que faràs una consulta i demanes orientació en algun dels telèfons esmentats anteriorment.