Beneficis de l’esport en infants i adolescents

Des de temps immemorials, l’ésser humà ha hagut de fer del  «moviment» el seu principal aliat en la lluita per la supervivència. La seva capacitat per córrer, saltar, nedar, grimpar i utilitzar les seves mans com a eina li han permès explorar i explotar l’entorn al seu favor. I és que estem fets per al moviment, i en gran mesura depenem d’ell tant per a la formació, com per al desenvolupament i la consolidació anatòmica i funcional del nostre ésser..

La pràctica d’activitat física és un fet natural i fonamental en la vida de l’infant i de l’adolescent. Li ofereix moments de felicitat, diversió i aprenentatge, alhora que l’introdueix en un àmbit psicosocial que l’estimula i enforteix com a individu. És essencial en la prevenció de malalties de l’adult i l’enforteix física, mental i emocionalment.

Gràcies a l’avanç de les neurociències, actualment sabem que l’intel·lecte no només es nodreix del coneixement i que l’activitat física regular i mantinguda en el temps (especialment l’exercici cardiovascular o aeròbic), pot produir canvis funcionals i estructurals en el sistema nerviós a l’alliberar-se un gran nombre de substàncies (com la serotonina, la dopamina, l’adrenalina i la noradrenalina, entre d’altres) que modulen i consoliden determinats processos cognitius (com l’atenció i la memòria).

Sabem també que hi ha un altre important grup de substàncies que augmenta amb l’exercici físic (com el factor neurotròfic derivat de cervell, també conegut com BDNF, de l’anglès brain-derived neurotrophic factor, el factor de creixement insulínic tipus 1 i el factor de creixement vascular endotelial) i que en models animals aquests factors poden modular tant l’augment en el nombre de neurones, com en el dels capil·lars sanguinis i les connexions entre les pròpies neurones (sinapsis).

Per tant, hem descobert que la pràctica regular d’esports ajuda a optimitzar el procés de l’aprenentatge mitjançant la secreció d’una sèrie de substàncies químiques i neurohormonals que són facilitadores dels processos cognitius relacionats especialment amb l’atenció i la memòria. Millora la circulació i oxigenació cerebral, fonamental proveïdor dels nutrients necessaris per al seu correcte funcionament. Té a més una enorme influència positiva en la resta dels sistemes de l’organisme (cardiovascular, respiratori, locomotor, immunològic i endocrinològic). 

I a més, hem après que l’hàbit de l’exercici físic introduït des d’edats primerenques podria arribar a reduir el risc de patir trastorns mentals a llarg termini (depressió, ansietat).

No obstant això, malgrat els indubtables beneficis que l’activitat física aporta a aquests aspectes cognitius i de salut mental, la relació entre activitat física i cognició és summament complexa i no tots els tipus d’exercici semblen millorar de forma evident tots els aspectes cognitius. En aquest sentit, sembla ser que l’exercici cardiovascular o aeròbic (caminar, trotar, córrer, ballar, esquiar, anar en bici, etc.) és possiblement el més efectiu pel que fa a millorar la funció cognitiva en infants. Se sap que nens en edat escolar que dediquen almenys una hora cada dia a fer activitat física intensiva, mostren un millor funcionament cognitiu. I encara que es necessiten més estudis al respecte, hi ha suficient evidència en la literatura científica actual com per recomanar la pràctica regular d’aquest tipus d’esports en nens i adolescents.

Perquè l’esport (independentment dels beneficis biològics abans esmentats) quan és entès i plantejat des d’un disseny pedagògic adequat, pot resultar generador de valors socials i personals molt positius i contribuir a la formació integral de la persona. És en definitiva educació, ja que transmet uns valors associats que són essencials en la formació de la persona i de les seves habilitats socials, com són la tolerància, la solidaritat, l’esforç, el sacrifici i el respecte als altres i a les normes. És doncs una font de coneixement, una oportunitat per enfortir el caràcter i adquirir determinats valors extrapolables a molts altres camps de la vida familiar, professional i cívica.

L’esport físic regular prevé l’aparició de malalties cardiovasculars en l’etapa adulta, al mateix temps que afavoreix el desenvolupament cognitiu dels nostres nens i adolescents, i els enforteix física, mental i emocionalment.

Aquest és un article original de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»