Afrontar l'ansietat: què poden fer les famílies?

L'ansietat en els adolescents pot produir dificultats de concentració i repercutir en l'habilitat per mantenir un rendiment acadèmic, pot interferir també en les relacions amb els amics. De vegades, fins i tot, l'adolescent amb ansietat evita relacionar-se. D'altra banda, l'ansietat persistent pot associar-se a mals de cap o a d'altres parts del cos, fatiga i dificultat per dormir a la nit. Tot això pot repercutir en el benestar de l'adolescent i afectar a la seva qualitat de vida. 

Hem d'estar alerta als senyals de risc de patiment en els joves per tal de poder ajudar-los a gestionar i afrontar adequadament aquelles situacions i esdeveniments que els hi estan generant patiment. Moltes vegades, l'entorn pròxim, ja siguin tutors, progenitors o fins i tot el mateix grup d'amistat d'iguals pot detectar el malestar incipient del jove, i podem mobilitzar total una sèrie de recursos que l'ajudin. D'altres, caldrà la valoració i intervenció per part d'especialistes en psicologia clínica. 

La intervenció psicològica tindrà com a objectiu disminuir i actuar de manera preventiva sobre els factors de risc que siguin modificables, així com potenciar tots els factors de protecció que s'han descrit amb anterioritat. 

Estratègies per a que els pares puguin ajudar als seus fills adolescents

1. Educació i prevenció: construir un context familiar que fomenti l'expressió d'emocions i el vincle segur, la qual cosa permet que l'adolescent, que se senti desbordat i/o amb malestar, pugui tenir eines per expressar-nos com se sent. Un altre aspecte que té un paper preventiu té a veure amb ajudar als nens a que des de la infància precoç puguin anar coneixent i interioritzant els seus propis recursos personals. De vegades els pares fem servir frases com «ara no ploris», «no t'enfadis que no n'hi ha per tant», «no cal tenir por per això», etc... que fan que els nens no pugin viure lliurement les seves emocions. Cal fomentar la idea que totes les emocions són vàlides i ens acompanyen al llarg de la vida en diferents contextos i intensitats. D'altra banda, una actuació preventiva rellevant, dins l'àmbit familiar té a veure amb la importància de permetre cert grau d'autonomia, procurant no sobreprotegir al fill i interferir constantment en les seves activitats o iniciatives, però tampoc forçant una independència precoç. Es tracta de reforçar l'autonomia, des de la seguretat que té les seves figures de vinculació com a suport. Però molt especialment, resulta clau la demostració clara d'afecte i acceptació incondicional per part dels pares, ja que aquest aspecte està íntimament relacionat amb un vincle segur i en conseqüència amb la capacitat posterior perquè l'adolescent pugui establir llaços i relacions afectives «sanes». 
2. Observar i detectar els senyals d'alerta d'ansietat: de vegades els joves poden verbalitzar directament que se senten desbordats o preocupats, però altres vegades no és tan evident potser fins i tot perquè ni tan sols ell se n'adona. Alguns dels senyals d'alerta inclouen:
   - Canvis d'humor, amb increment de la irritabilitat.
   - Evitació de situacions tals com anar a classe, quedar amb amics, conèixer gent nova, anar a situacions grans on hi ha molta gent, etc. 
   - Dificultats de concentració, més dispersió i possible davallada en el rendiment acadèmic.
   - Dificultats per a conciliar el son per la nit i/o es desperta durant la nit. 
   - Queixes respecte patir mal de cap, fatiga, i altres somatitzacions o molèsties físiques. 
3. Trobar un moment de tranquil·litat: de vegades, caldrà esperar. L'important és estar disponible, per parlar amb el nostre fill o filla adolescent dels possibles problemes o dificultats que pugui estar tenint. Caldria adoptar una actitud d'escolta activa i empàtica. Per això, cal recordar què hem d'intentar veure el món de la manera que ells ho fan, sense jutjar ni criticar, que no vol dir que hi estiguem d'acord. 
4. En alguns adolescents el problema pot ser que se sentin desbordats per les exigències i demandes (de l'entorn i pròpies), de manera que caldrà ajudar-lo a repartir de més equitativa dins de la rutina diària les estones dedicades a cada tasca (estudi), amb èmfasi en el descans, la relaxació, el plaer i el temps d'oci. 
5. En la conversa amb l'adolescent és molt important validar les emocions i el moment pel que està passant. D'aquesta manera l'adolescent se sentirà escoltat i recolzat. Validar les emocions no vol dir estar d'acord amb el que ens està comunicant, vol dir simplement transmetre el missatge que estem amb ell i que entenem el seu malestar. 
6. L'adolescent que se sent segur i amb autoconfiança davant els reptes propis de l'etapa vital (exàmens, conèixer gent nova...) no se sent desbordat per l'ansietat i se sent capaç i amb confiança en els seus recursos, de manera que normalment no es produiran conductes d'evitació. No obstant, un percentatge elevat d'adolescents experimentaran ansietat significativa, pel que caldrà animar-los a afrontar els seus temors, permetent-los comprovar per una banda que, en la majoria d'ocasions, allò que temen mai no arriba a produir-se; per una altra, també poden comprovar que en cas que passi allò temut o que els hi preocupa, la majoria de vegades tenen més recursos personals dels que pensen per a gestionar de manera satisfactòria la situació, i acabant guanyant seguretat en si mateixos. 

Aquest és un article original de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Per a més informació sobre l'ansietat a l'adolescència, consulteu el 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»