8 de cada 10 vídeos sobre salut mental a TikTok són falsos

Quan la xarxa social TikTok es va fusionar, el 2018, amb Musical.ly, es va emportar al seu espai milions d'adolescents que gaudien de fer coreografies amb música. De sobte, es van trobar en una nova plataforma amb noves regles i oberta a tota mena de temàtiques. L'arribada de la pandèmia de la COVID-19 va disparar aquesta xarxa social i és la de més creixement i més utilitzades per adolescents a Espanya. Te 16,6 milions de persones usuàries adultes a Espanya, als quals se'ls sumen tots aquells que es poden obrir un perfil a partir dels 13 anys. Els joves espanyols van dedicar 56 minuts de mitjana diaris a les xarxes socials el 2022, sent TikTok la plataforma triada per la majoria. No només veuen els vídeos de perfils que segueixen o els suggereix la mateixa plataforma, sinó que s'ha convertit en el cercador principal d'informació.

Aquesta sobreexposició en un mitjà on es comparteixen missatges, històries, testimonis, mems o altres formats a través de vídeos curts fa que sigui molt difícil distingir si el que estem veient és cert o no. La pròpia dinàmica de la plataforma, amb una successió sense fi de vídeos que passen al toc del nostre dit índex, deixa la nostra capacitat crítica a mínims.

La preocupació per la salut mental, molt present aquests dos últims anys a tots els espais socials, també és present a les xarxes socials. Hem pogut veure com aquests continguts marcaven tendència i els tiktokers s'han llançat a parlar dels problemes psicològics i trastorns mentals. El que inicialment podria ser positiu ja que és una forma de visibilitzar aquests trastorns i normalitzar-los, pot arribar a produir tot el contrari, ja que la majoria de continguts pot generar molta confusió. Cal tenir en compte que darrere d'una etiqueta que es torna tendència, com la salut mental, també se sumen tots aquells perfils que només busquen visibilitat i rellevància aprofitant l'onada d'interès, però que ho fan amb informacions oportunistes, no fiables o directament falses.

Tot això pot provocar molta confusió a l'adolescència, època de canvis perquè no filtren els impactes que reben, especialment si arriba des dels seus iguals amb què veure's reflectits. És freqüent veure vídeos d'adolescents que s'autodiagnostiquen segons sensacions o informacions que llegeixen a Internet o les xarxes.

TikTok, una xarxa plena d'informació no fiable

L'empresa nord-americana PlushCare, va realitzar una investigació per detectar la qualitat i veracitat dels missatges que tenien els vídeos a TikTok pel que fa a temes i recomanacions sobre salut mental.

L'anàlisi es va basar en el hashtag #MentalHealth, el qual compta amb més de 69 milions de visites a la redacció d'aquest article, per la qual cosa és un contingut d'alta rellevància tant per a creadors com per a usuaris.

Els resultats més significatius de l'estudi són els següents:

• El 83,7% dels vídeos conté informació errònia i el 14,2% conté temes potencialment perjudicials.
• Un 100% de les dades donades sobre el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat eren falses. En el cas del trastorn bipolar, un 94,1% i un 90,3%, en el cas de vídeos sobre depressió.
• Tot just el 9% dels creadors de contingut a TikTok tenia una qualificació rellevant, mentre que el 91% restant no tenia capacitació mèdica per ajudar les persones en cadascun dels processos.

Els autors de l'estudi afirmen que consumir informació de salut mental inexacta a les xarxes socials pot presentar riscos significatius, com perdre el temps llegint o veient contingut amb consells que no s'adapten a les teves necessitats, gastar diners en productes promocionats per persones influents que no es ha demostrat que funcionin i, el més important, endarrerint la cerca d’ajuda professional.

Com reconèixer informació fiable:

1. Fixa't bé en qui és la persona responsable del compte i què diu de si mateixa. Els creadors de contingut fiables han d'incloure la seva professió a les biografies per poder valorar la formació que tenen. Etiquetes com coach o expert són massa vagues i no demostren cap mena de preparació per donar consells.
2. Tots els trastorns mentals són diferents, així que tingues present que les experiències relacionades amb aquests són diferents per a cada persona. Mai no prenguis una experiència personal, fins i tot quan es parla de símptomes o tractaments, com una veritat absoluta.
3. Fuig dels perfils en què es tracti de diagnosticar les persones o que afronti els trastorns mentals des d'aquesta perspectiva única. Només els especialistes en salut mental poden fer un diagnòstic a través dels processos d’atenció especialitzada. Mai a través d’una pantalla.
4. Revisa els comentaris del vídeo. Si trobeu molts comentaris de professionals de salut mental en contra de les afirmacions compartides, llavors hauríeu de sospitar sobre la validesa d'aquesta informació.
5. Recorda que els vídeos que veus a TikTok poden ser muntatges, portar filtres o efectes de so, mantingues sempre un esperit crític davant del que veus.
6. En salut mental no hi ha fórmules màgiques ni les coses funcionen igual per a totes les persones. Desconfia dels perfils que simplifiquin les solucions i tractaments o que pretengui vendre't algun producte. Recorda que tant les dietes com els medicaments només són receptats i pautats per professionals especialitzats.

Recorda que la informació sobre salut a les xarxes socials és de caràcter divulgatiu i en cap cas pretén ser un substitutiu del consell sanitari professional. Per això, és fonamental acudir a un professional especialitzat abans de prendre qualsevol decisió sobre la teva salut mental.