Què és la resiliència i per què és important en l’adolescència

La resiliència és la capacitat de fer front als esdeveniments estressants, difícils o adversos de la vida. Una altra de les seves definicions és la capacitat d'una persona per adaptar-se a situacions difícils i persistir davant de l'adversitat o com la capacitat de recuperació que la persona té després d'un esdeveniment traumàtic o estressant.   

Hi ha factors que afavoreixen el desenvolupament de la resiliència i d'altres que el dificulten o fins i tot que el destrueixen. El neuropsiquiatre francès Boris Cyrulnik ho exposa d'aquesta manera molt clara: 

«Quan la vida ens fereix, què fem? Quedem ferits per a tota la vida i fem carrera de víctimes o busquem com tornar a viure de la millor manera possible?»

Un camí d’aprenentatge

Com totes les capacitats humanes, les capacitats i habilitats de les que depèn la resiliència tenen un component genètic, però això no en determina completament el desenvolupament, perquè l'entorn té també una gran influència. La persona es desenvolupa en l'entorn i al llarg de la vida i encara que hi hagi alts i baixos al llarg d'aquest procés, gairebé sempre es pot anar incrementant i enfortint.

La resiliència va molt més enllà de la noció de fer front a alguna situació puntual; la resiliència és un camí llarg, gradual i ascendent.
 

Factor protector de problemes de salut mental 

El desenvolupament de la resiliència en l'adolescència, entre 12 i 18 anys, és considerat per molts experts com l'antídot de l'epidèmia dels problemes de salut mental a la nostra societat actual. Se sap que no tots els adolescents que experimenten situacions o esdeveniments adversos desenvolupen problemes de salut mental. Per valorar per què alguns sí i altres no, la clau sembla que està en el conjunt d’habilitats socioemocionals que configuren la resiliència.

Aquestes habilitats han demostrat ser un factor protector dels problemes de salut mental atès que exerceixen un paper fonamental en la recuperació davant de traumes i en l'afrontament d'esdeveniments estressants o adversos. A més, aquells joves lliures de trastorns i problemes de salut mental tenen més possibilitats de tenir una millor salut general al llarg de la seva vida. En resum, la resiliència és un factor determinant pel benestar psicològic i prevé o retarda l'inici de problemes de salut mental, a més de l'aparició de recaigudes.

La importància en l’adolescència

La resiliència, a més de ser un factor protector de la salut mental, és un factor determinant per a l'entrada i l'inici de l'adolescència, als 12 anys; una etapa clau per prevenir problemes de salut mental, ja que sabem que la meitat dels trastorns mentals s'inicien abans dels 14 anys. Per tant, es considera altament necessari fer accions que contribueixin a millorar la salut mental de la població jove, entre la qual els adolescents d'entre 12 i 14 anys són un grup clau per fer accions preventives. 

L'adolescència també és un període intens d’entrenament de les relacions socials en general i, en concret, de les afectivosexuals. Per a aquestes últimes, l'aprenentatge socioemocional és un dels components clau a treballar. És crucial posar el focus d'atenció en la població adolescent, ja que és un període evolutiu en què les persones s'enfronten a múltiples reptes evolutius i en què les habilitats que fomenten la resiliència poden ser la clau per fer front tant al seu dia a dia com a les adversitats menys quotidianes. 

La família juga un paper crucial en el desenvolupament socioemocional i la prevenció del malestar psicològic en l'adolescència. De la mateixa manera, els centres educatius poden promoure, en gran mesura, el benestar psicològic del seu alumnat. Per això, és clau promoure accions per tal que les famílies i el professorat adquireixin eines sobre com fomentar la resiliència en l’adolescència.

L'ensenyament de les habilitats que fomenten la resiliència promou el desenvolupament d'una arquitectura cerebral saludable en un període evolutiu que és tan sensible al canvi per la gran neuroplasticitat que la caracteritza.