Tinc angoixa pel canvi climàtic, què faig?
Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 8/1/2024. Podeu veure l'original en aquest enllaç.
La nostra salut no es pot deslligar de l’entorn on vivim. Has patit alguna vegada canvis d’humor segons el dia que fa? Quantes vegades hem sentit a dir a algú quan el dia és rúfol: «Avui estic com el dia»? El temps afecta la nostra salut física i també l’emocional. Des de fa uns anys, a més, les investigacions apunten que no només ens afecta el canvi de temps sinó que els canvis en el medi ambient i els efectes de la contaminació, de l’escalfament global, dels desastres naturals i del canvi climàtic repercuteixen sobre la nostra salut física i emocional, a més de sobre el planeta.
Cada vegada estem més conscienciats i tenim més informació sobre els efectes del canvi climàtic. Els joves estan especialment compromesos per protegir el futur del nostre planeta i lideren moviments a escala mundial com Fridays For Future (Divendres pel Futur). Activistes climàtics com la sueca Greta Thunberg o les catalanes Olivia Mandle i Maria Serra fan sentir la seva veu i es manifesten per exigir mesures urgents sobre la crisi mediambiental i climàtica d’una manera mai vista. Thunberg va fer famosa la frase «Vull que entrin en pànic. Vull que sentin la por que jo sento cada dia», que és un reflex de com a molts infants i joves els fa sentir la incertesa pel seu futur i el del planeta.
Impacte en el benestar
Et preocupa el futur del nostre planeta? Sents que necessitem dur a terme més accions per revertir o minimitzar els efectes del canvi climàtic abans que sigui massa tard? Tenir consciència i defensar aquesta causa és fonamental per garantir un futur millor, però també pot ser un motiu de sentir-nos malament constantment i que afecti el nostre estat anímic i benestar emocional.
Moltes persones, especialment les més joves, senten tristesa crònica sobre el fet que a causa dels efectes devastadors del canvi climàtic ja no tornaran a veure de la mateixa manera els paisatges de la natura. Aquesta sensació s’anomena solastàlgia. Altres persones senten angoixa quan observen l'impacte del canvi climàtic sobre el nostre planeta sense que ningú els pugui evitar, i els preocupa el seu futur i el de les properes generacions. Això es coneix com a ecoansietat. T'identifiques amb algun d’aquests conceptes?
Com identificar el malestar
Per poder reconèixer si tenim ecoansietat o solastàlgia, podem identificar si la preocupació pel futur del planeta té efectes en la nostra conducta, els nostres pensaments i emocions com, per exemple:
- Que cada vegada t’interessin més les notícies sobre el canvi climàtic i sobre les accions per intentar revertir les seves conseqüències o minimitzar-les.
- Estar irritable i respondre més enfadat de l'habitual, sobretot al parlar sobre el clima.
- Pensar sovint en les conseqüències irrevocables del canvi climàtic.
- Fer-te preguntes sobre el canvi climàtic o les catàstrofes ambientals o meteorològiques amb més freqüència.
- Tenir por dels fenòmens meteorològics.
- Sentir frustració quan hi ha fenòmens mediambientals sobre els quals no es pot o no es vol actuar.
- Estar trist o sentir-te malament i no saber per què.
- Donar moltes voltes sobre el mateix i que et costi dormir.
Com puc actuar
Algunes pautes que proposen experts en salut mediambiental de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, com la pediatra Elena Codina, sobre com podem actuar per promoure la nostra salut medioambiental, que s'han recollit a l'informe Faros «L’ambient i el seu impacte en la salut maternoinfantil: a què ens enfrontem?», són:
- Expressa com et sents. Parla’n amb els pares o professors i comparteix el teu estat d’ànim. Fes-los les preguntes sobre tot allò que t’inquieti.
- Suma’t a les activitats d'acció climàtica que s’organitzin al teu barri, centre educatiu, esplai o municipi. Com per exemple, fes-te voluntari mediambiental, participant en recollides de residus a les platges o la muntanya, o a les pedalades col·lectives per anar a l’escola per reduir les emissions com el Bicibús.
- Surt de la ciutat per estar en contacte amb la natura. Fes excursions en família o amics a la muntanya o a prop del mar. D’aquesta manera, no perdràs el contacte amb la natura. Les persones sentim la necessitat d'estar en contacte amb la naturalesa, però de vegades ni ens n’adonem que ho necessitem.
- Demana a la teva família que t’ajudi a plantar arbres, flors o a conrear verdures. Veure com creix un arbre o una flor que hem plantat nosaltres, que l'hem cuidat i regat, fa que connectem millor amb la Terra i ens desperta emocions positives de gratitud i abundància.
- Involucra les persones del teu entorn en els canvis i ajuda a promoure una major consciència climàtica entre elles.
- Aporta el teu granet de sorra per disminuir els efectes del canvi climàtic, et farà sentir millor. Algunes de les mesures que estan al teu abast són:
— Reduir el consum d’aigua.
— Reciclar de manera adequada.
— Fer servir envasos reutilitzables i reduir l’ús de plàstic.
— Anar amb bicicleta a l’escola o amb transport públic.
— Escollir productes fets amb materials que es puguin reciclar.
— Comprar en botigues locals i de proximitat.
— Fer canvis en l’alimentació perquè sigui més sostenible. Si reduïm el consum animal i basem la nostra alimentació en aliments vegetals, de proximitat i no processats, aconseguim una dieta saludable alhora que reduïm l'impacte mediambiental que comporta.
— Fer un ús racional del consum energètic a casa. Evita una temperatura molt freda a l’estiu ni massa càlida a l’hivern.
— Utilitzar roba de segona mà o de botigues que facin servir materials sostenibles.
— Demanar menys regals als pares de coses que potser no necessites.
Consulta el Decàleg per promoure la salut mediambiental maternoinfantil.
Quan cap d’aquestes accions t’ajudin a estar millor, demana ajuda.