Tenir cura de l’amor

Les relacions afectives i de parella són molt importants a la vida de la persona, fins i tot necessàries. Però mai no són perfectes perquè les persones tampoc no ho som, però és important que ens puguem sentir bé la major part del temps en aquesta relació. Perquè una relació sigui sana, cal un esforç d'ambdues parts, tenir disponibilitat per treballar per la relació i atendre les dificultats que aquesta pugui tenir per assolir així el major benestar emocional i general possible.

Per això, cal partir d'una visió no idealitzada de la relació. Les relacions passen per moments de més passió, altres de més estabilitat i fins i tot rutina, moments bons i d'altres que no tant, per anar convertint-se en relacions més riques i profundes. Aconseguir que la relació sigui saludable implica acceptar i gestionar aquests moments diferents i atendre els possibles desacords.

Què caracteritza les relacions afectives sanes?

• Sens dubte, l'amor, l'admiració i l'afecte cap a l'altra persona són la base de qualsevol relació saludable, i no són possibles sense cuidar-nos al mateix temps, estimar-nos a nosaltres mateixos.
• És important conèixer l'altra persona, saber com és, les inquietuds i els objectius, què li agrada, la seva història viscuda, com es relaciona amb la seva família i amistats, etc. Com més es coneix l'altre, més gran serà la confiança i millor la comunicació.
• És imprescindible tractar l'altra persona amb respecte i que siguem tractats de la mateixa manera. Hi haurà coses en què no sempre hi hagi acord, però cal respectar les seves idees, les seves eleccions, i no esperar canviar l'altra persona ja que cadascú té la seva manera de ser. Respectar l'altre augmentarà la confiança dins la relació, així com el desig d'estar plegats.
• La confiança mútua també és un pilar important en qualsevol relació, i no és possible sense honestedat.
• Per tenir cura de la confiança, el respecte i l'afecte és important tenir una bona comunicació, especialment en moments de desacord o de discussió. Dialogar permetrà crear projectes de vida comuns, i per això cal negociar, demanar perdó, perdonar, cedir i arribar a acords, per la qual cosa una bona actitud en parlar dels problemes serà crucial.
• Llibertat i independència. Encara que pugui semblar contradictori, per poder tenir una relació saludable i passar temps de qualitat compartit, és imprescindible acceptar que l'altra persona no ens pertany, té les seves pròpies metes i somnis, i escull lliurement estar en la relació; igual que nosaltres. Per això, és tan important tenir també un espai propi i que sigui respectat. En aquest espai personal cada membre de la relació pot fer activitats que li agradin i desenvolupar aficions, i passar temps amb la família i amistats. L'espai comú, també molt important, es reserva per fer activitats compartides i tot allò que comporta el dia a dia de la relació.

• Perquè la relació sigui saludable i sòlida també és important que comparteixin un projecte de vida compartit, és a dir, que estiguin d'acord en aspectes importants com el matrimoni, tenir fills o no, i altres decisions importants per poder anar en una mateixa direcció.
• Amb tot el que hem dit abans, sobre la base del respecte, la llibertat, la confiança i la voluntat de construir un projecte de vida, cal establir límits: tot està bé dins de la relació si els membres hi estan d'acord i així ho decideixen de forma lliure. Definir aquests límits des de l'inici de la relació permet conèixer l'altra persona i respectar-la. Al llarg de la relació, aquests límits es poden anar revisant i adaptant a les necessitats de cada moment, per a la qual cosa són importants de nou el respecte i la comunicació.
• El sexe té un paper rellevant en les relacions, encara que la importància que se li doni serà diferent a cada parella o relació. És important que dins de la relació se'n pugui parlar amb confiança i naturalitat.

Com ens podem comunicar millor en una relació?

Perquè la nostra comunicació sigui més respectuosa i efectiva és recomanable evitar missatges del tipus «tu has dit/fet» o posar etiquetes, evitar les paraules «sempre» i «mai», i al seu lloc utilitzar frases del tipus «jo crec», «jo em sento», «crec que podríem».

També és important mantenir una actitud d'escolta, evitant interrompre quan ens parla l'altra persona i donant senyals que hi parem atenció. Quan sigui el nostre torn de parlar, si intentem resumir allò que l'altra persona ens ha dit i allò que considerem més important, ajudarà l'altra persona a estar més receptiva a les nostres idees, sentiments i pensaments, encara que no estiguem totalment d'acord.

De vegades les dues persones que discuteixen tenen punts de vista molt diferents i cal cercar solucions intermèdies amb què tots dos puguin sentir-se còmodes i d'acord.

Algunes altres idees que ajuden a dialogar i discutir de manera més constructiva i saludable poden ser:

• Discutir només un tema cada vegada.
• Utilitzar un to amable.
• Evitar discutir els temes quan el nostre nivell d'enuig sigui elevat.
• Ser concrets a les nostres peticions cap a l'altra persona.
• Intentar acabar la conversa amb algun missatge positiu, com podria ser agrair a l'altra persona haver estat parlant per solucionar el problema.

I quan no funciona?

Aconseguir relacions sòlides i saludables no sempre és fàcil, i és important parlar-ne amb l'altra persona i veure què podeu millorar, sempre des de la confiança i el respecte.

De vegades, si no podem resoldre els problemes per nosaltres mateixos, parlar amb un o una professional pot ajudar a resoldre aquests problemes i millorar la relació.