Per què és tan important validar les emocions dels nostres fills?

Validar les emocions d’una persona significa acceptar el que està sentint sense jutjar-la, mostrant empatia cap a ella i fent-li saber que allò que li passa i que ens expressa és important per a nosaltres. Validar les emocions de les persones del nostre entorn, a més, ens permet comunicar-nos millor amb elles i ens proporcionarà, a la llarga, l’oportunitat d’establir uns vincles més profunds.

Quan ens referim a l’entorn familiar, la validació emocional és una peça clau en l’educació dels nostres fills i filles, que els ajudarà a crear una identitat saludable, a experimentar i acceptar les seves emocions, a posar-se al lloc de l’altre i practicar també aquesta validació en el seu propi entorn. 

Què vol dir validar les emocions?

• Practicar l’escolta activa. Això implica atendre i centrar-se en l’altra persona, mirant-la i evitant distreure’ns amb el telèfon, la televisió o qualsevol altre element. 
• Mostrar interès genuí. Adoptar una postura oberta i relaxada, assentir i utilitzar paraules que demostrin que estem escoltant amb atenció («ja veig», «ho entenc»).
• Evita interrompre el relat de l’altra persona, i permetre que exposi tot el que vol expressar.
• Mostrar de manera clara que hem entès el que ens ha expressat, parafrasejant el que ha dit.
• Si no estem segurs del que ha explicat o de quina emoció està expressant, contrastar-ho preguntant-li directament («Com t’has sentit quan ...?») o expressant amb hipòtesis el que hem entès («Em sembla que t’has sentit trista quan... És així?»)
• Reconèixer i expressar les emocions que l’altra persona està expressant («Sembla que t’has sentit molt enfadat»).
• Normalitzar les emocions en funció del context o la situació («És comprensible que t’hagis sentit tan frustrada en aquesta situació»)
• Normalitzar les emocions en funció de la història de les experiències viscudes («És comprensible que amb tot el que t’ha passat et sentis així»)
• Naturalitzar les respostes quan són normatives (no les desajustades). «És natural que en aquesta situació i amb aquest enuig hagis reaccionat d’x manera». Sempre que la reacció no hagi estat molt desajustada, com ara una agressió, per exemple.

Per validar, a més, no cal estar d’acord amb la reacció de l’altra persona. Validem com a pares i mares les emocions, que no vol dir validar la conducta. Per això, un exercici  útil per a les persones adultes és pensar que tot el patiment que ens està fent sentir el nostre fill o filla és justament tot el patiment que està sentint ell, i que segurament ens ho està demostrant i expressant de manera desajustada o descontrolada. Tenint això en compte, podem:

• Oferir-li ajuda fent-li saber que ens n’adonem i comprenem que s’està sentint malament. 
• Posar el focus en les emocions i no en el «mal comportament». Per exemple: «Veig que estàs molt enfadat; noto que t'has sentit ferit per alguna cosa; entenc que et sents molt malament en aquest moment».  
• No confrontar mai quan hi ha una elevada desregulació emocional. Intentar en aquell moment que faci una autocrítica o pensar en les conseqüències pot reactivar les emocions. En aquest cas convé esperar que la intensitat de l’emoció disminueixi i aleshores afavorir la reflexió sobre l’episodi.

Hem de pensar que tot el patiment que ens està fent sentir el nostre fill o filla és justament tot el patiment que està sentint ell, i que segurament ens ho està demostrant i expressant de manera desajustada.

Actituds invalidants que hem d'evitar en l’àmbit familiar

Hem d’evitar les actituds i les comunicacions que invaliden les emocions en el context familiar, que no permeten l’expressió d’emocions negatives i que donen solucions ràpides i fàcils a problemes que són complexos. Alguns aspectes que creen un ambient invalidant en el context familiar i que, per tant, s’haurien d’intentar evitar, són: 

• Negar o a respondre de manera inapropiada a les experiències privades o a les emocions que són considerades inadequades.
• Respondre a les experiències personals amb càstigs, trivialitzant-les o atribuint-les a trets no acceptats socialment: ser una exagerada, no ser realista, manca de motivació, no tenir una actitud positiva...
• Oferir un reforç positiu de l'escalada emocional responent i atenent només quan la persona està expressant emocions molt extremes.  
• Emfatitzar la necessitat de controlar o amagar les emocions.
• No tolerar l'expressió emocional desagradable (enuig, tristesa...).
• Donar missatges de sobresimplificació a la solució de problemes (donar solucions simplistes, transmetent que el problema és poc important o té una solució molt fàcil). A vegades pot ser útil preguntar directament si l’altra persona necessita només que l’escoltem o si també li agradaria que l’ajudéssim a pensar possibles solucions.