Recuperar-se d'una adicció comportamental

L'origen multicausal de les addiccions comportamentals i les diferents àrees i aspectes que afecten requereix plantejar una intervenció de la problemàtica des d'una perspectiva integral i integradora, contemplant els aspectes biològics, psicològics i socials.

La intervenció amb adolescents, en plena maduració cerebral i procés de canvi (identitat, relacions, personalitat…), necessita tenir en compte les possibles fluctuacions que puguin produir-se durant la intervenció, tant pel propi procés maduratiu de l'adolescent com pels canvis que la nostra intervenció pugui propiciar-hi. Per tant, el tractament amb adolescents ha de ser un procés integral, dinàmic, flexible, continuat en el temps i individualitzat.

Normalment, els adolescents arriben obligats, principalment pels pares, als recursos de tractament; sense una demanda pròpia, amb poca consciència de malaltia, amb baixa percepció del risc associat a la conducta addictiva i amb poca motivació al canvi. Per facilitar progressivament la consciència del trastorn i de la gravetat, podem partir inicialment d'una «adaptació» a la demanda i als objectius de l'adolescent. Per aconseguir els objectius és important establir un bon vincle i aliança terapèutica amb ell o ella i amb la seva família, fent ús de diferents tècniques, entre les quals destaquen les estratègies motivacionals.

En alguns casos, l'addicció comportamental és una estratègia d'afrontament no adaptativa per resoldre limitacions o mancances d'un mateix o situacions vitals problemàtiques o traumàtiques.

Cal tenir en compte que, moltes vegades, la conducta addictiva és la punta de l'iceberg, és el que es veu com a problema, com a símptoma, però que precisament està eclipsant altres problemàtiques que cal resoldre. En alguns casos, l'addicció comportamental és una estratègia d'afrontament no adaptativa per resoldre limitacions o mancances d'un mateix o situacions vitals problemàtiques o traumàtiques.

Per tant, encara que l'eix del tractament és la conducta addictiva, cal intervenir també en tots aquells aspectes, problemes o patologies concomitants que estan implicats en l'origen o el manteniment de la conducta. L'objectiu és abordar el problema en la seva globalitat, atenent tots els factors implicats en l'inici, l'evolució i la millora, i amb el plantejament final de millorar el funcionament de totes les àrees de la vida diària, que permeti  una bona salut mental i el benestar emocional dels adolescents.

L'objectiu terapèutic de les addiccions comportamentals (a excepció del joc patològic), a diferència de les addiccions a substàncies, en què l'objectiu és l'abstinència, és el reaprenentatge i l’adquisició d’un patró adaptatiu de les conductes. Parlem de conductes (ús de les pantalles, sexe, feina, compres...) que, en si mateixes, no són tòxiques i que no és adaptatiu deixar de fer-les, sinó que s'han de poder establir com a hàbits saludables. 

L'objectiu és l'aprenentatge i l'adquisició d'un patró adaptatiu de les conductes, que s'han de poder establir com a hàbits saludables

Avaluació i diagnòstic

Per a un diagnòstic i tractament adequats es requereix una avaluació psicopatològica detallada de la persona analitzant aspectes com ara:  

• El patró addictiu
• El significat de la conducta addictiva
• Els factors de risc i de protecció
• La motivació al canvi
• La història psicopatològica personal i familiar 
• La personalitat 
• L'entorn social 
• El rendiment escolar
• La interferència en les diferents àrees vitals
• Els factors rellevants en la seva adquisició i el seu manteniment
• La presència d'altres trastorns mentals
• La presència de situacions estressants o traumàtiques significatives a la seva vida  (abusos sexuals, dols o pèrdues importants, violència intrafamiliar, abandonaments o ruptures, malalties, separació dels pares,  abusos físics o psíquics, bullying, processos migratoris, etc.)    

En funció de l'exploració biopsicosocial s'ha de fer un pla d'intervenció individualitzat, que es consensuarà amb l'adolescent i la seva família.  

Tractament

Independentment del diagnòstic d'addicció comportamental, si la conducta problemàtica que presenta l'adolescent està causant malestar i  afectant les diferents àrees de la seva vida, és imprescindible intervenir per evitar que la situació empitjori. 

No hi ha evidència científica clara sobre quins són els millors tractaments. Els models psicoterapèutics integradors permeten utilitzar tècniques de diferents models, en funció del perfil de la persona afectada i dels objectius que s'estiguin perseguint a cada moment del procés, tenint en compte les variables de risc i la comorbiditat. Es tendeix a combinar estratègies d’orientació cognitivoconductual, estratègies motivacionals, estratègies de regulació emocional i estratègies de teràpia familiar. També es pot combinar amb tractament psicofarmacològic per tractar la simptomatologia associada (ansietat, depressió, trastorn per hiperactivitat i dèficit d'atenció…).

És indispensable treballar amb la família (o tutors legals), abordant tant l'impacte que la conducta addictiva té a la família com les dinàmiques familiars

El tractament va dirigit a:

• Vincular-se amb l'adolescent.
• Disminuir els factors de risc i potenciar els factors de protecció en relació amb l'addicció comportamental.
• Identificar les motivacions de la conducta addictiva.
• Dimensionar i adequar la percepció del risc de la conducta addictiva, prendre consciència de la seva invasió a la vida diària i la dificultat per autocontrolar-se.
• Motivar cap a una reeducació de la conducta de manera més adaptativa i saludable.
• Treballar la prevenció de recaigudes, identificant les situacions que poden generar malestar i puguin ser de risc per a  la conducta addictiva i adquirint respostes alternatives adequades per afrontar-les.
• Recuperar la normalització d'aquelles àrees de la vida afectada.
• Buscar alternatives d'oci saludables i normalitzades.
• Millorar la convivència i les relacions en diferents contextos (familiar, escolar, social).
• Abordar problemes emocionals, psicopatologia associada i disfuncions familiars. 

En el cas de presència de patologia dual (trastorn addictiu i trastorn mental), l'alternativa més eficaç de tractament és l'enfocament integrat que identifiqui, avaluï i tracti tots dos trastorns.  Els casos amb patologia dual són casos d'alta complexitat, de pitjor pronòstic i requereixen tractaments més flexibles, intensius i de llarga durada.

És indispensable treballar amb la família (o tutors legals) com a objectiu de la intervenció i com a agent terapèutic, abordant tant l'impacte que la conducta addictiva té a la família com les dinàmiques familiars que influeixen en l'evolució d'aquesta conducta, així com fomentant una parentalitat positiva que promogui vincles afectius sans, protectors i estables que permetin establir unes relacions familiars sanes.

També cal treballar amb l'entorn educatiu i social proper dels adolescents, amb l'objectiu d'afavorir o recuperar el seu desenvolupament personal en aquests àmbits, que els permeti sentir-se integrats en el seu entorn comunitari.