Quan la xarxa adulta s’amplia
Què podem fer quan una persona adolescent té pocs adults de confiança o no identifica ningú a qui recórrer davant de determinades preocupacions, decisions o expectatives de futur?
Una possibilitat és ampliar intencionadament aquesta xarxa, generant oportunitats perquè hi apareguin nous vincles adults significatius.
Aquí és on la mentoria pot tenir un paper especialment rellevant. La recerca fa anys que estudia què passa quan, més enllà de les figures parentals i dels professionals que ja formen part de la vida quotidiana de l’adolescent, apareix una persona adulta que es converteix en una referència significativa: algú amb qui parlar, contrastar decisions, ampliar horitzons i sentir-se acompanyat en moments de canvi o dificultat.
Una metaanàlisi de 30 estudis sobre mentoria natural —és a dir, relacions de mentoria que sorgeixen espontàniament i no dins d’un programa— va trobar una associació entre disposar d’una persona adulta de referència i resultats positius entre els joves, especialment en l’àmbit socioemocional, acadèmic i vocacional. Però la mateixa recerca apunta a una idea encara més interessant: la qualitat de la relació importa més que la simple existència d’una persona mentora. La proximitat, el suport social, la confiança i una manera d’acompanyar que respecti l’autonomia de l’adolescent mostraven una associació més forta amb els resultats positius que el simple fet de tenir o no una figura mentora (Van Dam et al., 2018).
La recerca feta en entorns educatius apunta en una direcció similar. Un estudi amb aproximadament 1.360 parelles de mentoria escolar als Estats Units va observar que la qualitat de la relació percebuda pels joves s’associava amb millors resultats i que aquests eren especialment positius quan una relació propera es combinava amb activitats concretes d’acompanyament, com establir objectius i donar retorn sobre els progressos. És a dir: el vincle és central, però pot ser especialment valuós quan permet també avançar sobre necessitats i objectius concrets.
L’evidència específica encara és limitada però sí que hi ha resultats prometedors. Un assaig aleatoritzat amb 218 adolescents d’entre 12 i 15 anys que presentaven dificultats en les relacions entre iguals o una baixa connexió social va trobar que un programa de mentoria comunitària tenia efectes positius modestos sobre la connexió social, l’autoestima i els símptomes depressius. I una revisió recent sobre soledat adolescent situa la mentoria i els programes d'acompanyament entre iguals com una de les intervencions amb efectes més consistents a l'hora de reforçar vincles significatius en aquesta etapa.
La mentoria, doncs, no és una teràpia contra la soledat ni pretén ser-ho. El que sí que pot fer és una cosa més senzilla i, alhora, potent: sumar una persona a la xarxa de confiança de l’adolescent.
Què és exactament la mentoria?
La mentoria socioeducativa connecta una persona adolescent amb una persona adulta que es compromet a acompanyar-la de manera individual, regular i sostinguda en el temps.
No és una classe particular. La persona mentora no és professora, psicòloga ni educadora social. Aporta un tipus de relació diferent: un espai de confiança i acompanyament en què les parelles es troben, parlen, fan activitats de caire informal i practiquen destreses importants en cada etapa vital.
Una tarda poden buscar quins cicles formatius existeixen. Una altra poden anar a la biblioteca, visitar un equipament o simplement jugar a escacs mentre comenten com ha anat la setmana. Poden parlar de les notes, però també d’una amistat, d’un conflicte, d’allò que els agrada fer o d’una decisió que preocupa.
L’important no és, necessàriament, l’activitat. És la continuïtat del vincle.
Saber que la setmana següent aquella persona hi tornarà a ser. Que recordarà aquella conversa. Que preguntarà com ha anat allò que l’inquietava. Que celebrarà una petita fita. I que, a poc a poc, es pot convertir en algú davant de qui l’adolescent no necessita tenir totes les respostes i que li permet obrir-se a noves possibilitats.
Una persona més al costat de l’alumnat que afronta una transició
Aquesta és la proposta de Mentora, el programa de mentoria socioeducativa d’Equitat.org per a adolescents, especialment de 3r i 4t d’ESO i de secundària postobligatòria. Nascut el 2023, ja ha creat més de 600 parelles de mentoria arreu de Catalunya gràcies a l’aliança amb diversos actors educatius locals de tot el país.
El programa connecta joves amb persones adultes voluntàries amb qui es troben presencialment i de manera regular per conversar, compartir experiències i explorar opcions de futur. L’objectiu principal és acompanyar-los en un moment especialment important de la trajectòria educativa —la transició entre l’ESO i els estudis postobligatoris— i afavorir que continuïn estudiant. La relació propera entre persona mentora i adolescent es combina converses amb activitats informals i establiment d’objectius personalitzats.
Mentora afegeix una capa més d’acompanyament al que ja fan les famílies, les tutories, l’orientació i altres professionals. La persona mentora aporta una relació diferent: és una persona adulta de la comunitat que no avalua el jove, que no forma part de la família i que disposa d’un temps específic per escoltar-lo, conversar-hi i acompanyar-lo de manera personalitzada.
Una proposta especialment rellevant per a l’alumnat que afronta aquesta transició amb menys referents, més dubtes, una xarxa de suport fràgil o, senzillament, amb la necessitat de tenir algú més al seu costat.
Contra la soledat, també necessitem construir vincles
La Setmana contra la Soledat No Desitjada ens convida a parlar d’un problema que sovint és invisible. Però també ens permet fer-nos una pregunta més propositiva: què podem construir al voltant de l’adolescència perquè sigui menys probable que hagi d’afrontar sola els moments difícils? I, de retruc, què podem fer per avançar cap a una societat més cohesionada i menys atomitzada?
Prevenir la soledat juvenil també significa contribuir a crear les condicions perquè cada persona pugui construir relacions en què se senti escoltada, reconeguda i important per a algú; relacions on pugui parlar, equivocar-se, demanar ajuda i practicar habilitats per a la vida en un entorn segur.
Aquestes relacions poden néixer a casa, a l’institut, en una entitat, en un equip esportiu, al barri... o amb una persona mentora.
Per això, més que preguntar-nos només quantes amistats té una persona adolescent, quines notes treu o quant temps passa connectada, potser hauríem de començar a fer-nos una altra pregunta:
Quan tingui una mala setmana, un dubte important o hagi de prendre una decisió que li fa vertigen, tindrà alguna persona adulta de confiança disponible a qui explicar-l’hi?
No podem estalviar a les persones joves tots els dubtes, canvis i dificultats que trobaran pel camí. Però sí que podem contribuir a una cosa essencial: que, quan arribin, tinguin algú de confiança al costat a qui poder recórrer.
Aquest és un article original de la Fundació Equitat.org. Escrit per la Laura Cardús, Coordinadora del programa Mentora.