El meu fill és addicte al mòbil?

El concepte d’addicció tecnològica s'ha proposat com una explicació per a l'ús incontrolable i nociu de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els conceptes d'ús, abús i addicció comprendrien un continu d'utilització de les tecnologies, des de la conducta saludable fins la patològica.

Quan es tracta d’un ús normal o no?

• Ús normal - L'ús de la tecnologia comprèn la seva utilització sense indici abusiu ni addictiu, de forma que no interfereix en les obligacions ni en les activitats d’oci.
• Abús - Es considera que es fa servir la tecnologia de forma abusiva quan el seu ús és tan elevat en freqüència i duració que produeix una interferència en la vida quotidiana de la persona.
• Addicció - Es considera que una persona té addicció quan es manté l'ús de les noves tecnologies tot i les conseqüències negatives a nivell personal, escolar, familiar i social.

Aquestes addiccions es caracteritzen per la pèrdua de control i dependència psicològica d'activitats o situacions que, en si mateixes, no són perjudicials per a la salut de les persones. Tenen com a conseqüència un desinterès per altres activitats gratificants i una interferència greu en tots els aspectes de la vida de la persona afectada. D'aquesta manera, l'ús de la tecnologia passa de ser saludable a patològica en funció de la intensitat, de la quantitat de temps i diners invertits i en darrer terme, en funció del grau d'interferència en les relacions familiars, socials i acadèmiques de les persones implicades.

Símptomes d’una addicció a la tecnologia

L'ús excessiu d'Internet, de diferents dispositius mòbils, ordinador o videojocs,  o de les aplicacions genera una sèrie símptomes identificats també en altres addiccions químiques i no químiques:

1. La dependència - Un fort desig o compulsió per continuar realitzant l’activitat que proporciona plaer o sentiment de benestar.
2. La tolerància - Un estat d’adaptació que es caracteritza per la disminució de la resposta de plaer per la mateixa quantitat d’activitat.
3. El síndrome d’abstinència  - La unió de diferent reaccions físiques i mentals que succeeixen quan la persona no pot realitzar l’activitat a la que és addicta.
4. La pèrdua de control - la conducta tendeix a fer-se cada vegada més freqüent, l’adolescent no pot limitar el temps de l’ús de la tecnologia i com a conseqüència deixa de realitzar activitats bàsiques de la vida diària.
5. La negació del problema - l’adolescent no viu el seu comportament addictiu a la tecnologia com un problema.
6. L'abandonament d'interessos.

A més de les conseqüències directes de l'addicció, l'ús abusiu d'internet facilita l'accés a continguts nocius i augmenta el risc d'assetjament i pèrdua d'intimitat.

També cal considerar els perills que inclou la creació d’identitats fictícies, potenciades per un factor d'autoengany i fantasia, que facilita la confusió entre l'íntim, el privat i el públic. L’adolescent està immers en una etapa de canvis: a nivell físic i emocional, en la recerca de la identitat, és una etapa d’experimentació i cerca de sensacions. És una etapa de preparació del jove cap a l’adultesa que necessita l’acompanyament i supervisió parental.  

Factors de risc per caure en una addicció a la tecnologia

L’adolescència resulta una etapa del desenvolupament durant la qual el subjecte pot resultar especialment vulnerable i que es resoldrà de manera més o menys adequada depenent de diversos factors. Les addiccions conductuals entre adolescents s’han relacionat amb símptomes de depressió, risc d’ideació suïcida, elevada ansietat i mala salut en general. Les conseqüències d'aquestes addiccions poden arribar a ser greus si no es tracten  amb ajuda professional.

Existeixen certes característiques de personalitat o estats emocionals que augmenten la vulnerabilitat psicològica a les addiccions:

• La impulsivitat
• La tendència a experimentar inquietud, irritabilitat, tristesa
• La intolerància als estímuls que no causen plaer
• Les dificultats per poder afrontar les dificultats quotidianes
• La necessitat constant d’experimentar noves experiències i sensacions (cerca d’emocions intenses, excitació, desinhibició, implicar-se en riscs).
• La timidesa excessiva, baixa autoestima o insatisfacció personal amb la vida.  

Els adolescents amb problemes de salut mental previs com la depressió, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), la fòbia social u hostilitat tenen mes risc d'enganxar-se.

La cohesió familiar feble, les relacions socials pobres i les circumstàncies d'estrès (fracàs escolar, frustracions afectives o competitivitat) o de buit existencial (aïllament social o manca d'objectius) també esdevenen factors de risc.

La presència, prevalença i impacte de les addiccions tecnològiques es fa cada cop més visible en la societat, però encara existeix molt desconeixement. En el moment actual, la intervenció que caldrà potenciar serà la prevenció des de les escoles, instituts, àmbit social i sanitari.