Henka, un programa estatal de prevenció i promoció del benestar emocional a l’adolescència

Sant Joan de Déu i Zurich España, a través de la Z Zurich Foundation, han presentat avui el programa Henka: Creixent en benestar emocional, un projecte inclusiu i universal que es dirigeix a tota la comunitat educativa i que posa al centre els adolescents. Es tracta d'una iniciativa que centrarà les seves actuacions en la prevenció i la promoció del benestar emocional en joves d'entre 12 i 16 anys. A més, promourà la sensibilització social perquè la salut mental dels joves sigui una prioritat a l'entorn educatiu. Les actuacions previstes en aquest programa arribaran a Catalunya, la Comunitat de Madrid i altres zones d'Espanya. La durada serà superior als tres anys.

A Catalunya, el programa compta amb el suport de les conselleries d'Educació i de Salut i està alineat amb les estratègies del Pla Director de Salut Mental i Addiccions per impulsar la promoció i la prevenció de la salut mental en la població infantil i juvenil.

L'objectiu de Henka, paraula japonesa que significa «transformació», és que els joves afrontin de manera saludable les adversitats, amb eines que promoguin el desenvolupament de les capacitats de resiliència, com a factor protector. D'aquesta manera, es redueix tant el risc de patir un trastorn de salut mental com l'impacte negatiu de molts problemes que afecten negativament el benestar dels adolescents.

El programa pretén ser una aproximació holística a les escoles d’educació secundària començant pels infants de 12 anys, ja que es considera que és un període evolutiu caracteritzat per una gran neuroplasticitat i en què l’adolescent té molta capacitat per aprendre, fet que és clau per treballar en prevenció. Els seus familiars, mestres i altres agents de socialització rebran formació en promoció i desenvolupament d'habilitats de resiliència dels especialistes de Sant Joan de Déu per tal de que puguin implementar el programa de manera autònoma en el context educatiu.

Un cop implementades les activitats d'adquisició d'aquestes habilitats (tallers d'aprenentatge socioemocional, aprenentatge d'estratègies d'afrontament, etc.), els adolescents i els cuidadors seran apoderats per valorar la seva experiència i, en base a aquesta, i en el seu context particular, lliuraran les eines i recomanacions per desenvolupar un pla d'acció que permeti incorporar els aprenentatges a la cultura dels centres, perquè el benestar emocional es converteixi en un més dels eixos principals del seu projecte educatiu.

16% de joves amb trastorns de salut mental

El 15,9% de la població jove va declarar el 2021 haver patit algun trastorn de salut mental, xifra que s'ha incrementat significativament en quatre anys, ja que el 2017 representava un 6,25 aquest col·lectiu, segons xifres del Baròmetre Juvenil sobre Salut i Benestar. Les dades de l'Enquesta Nacional de Salut de 2017 ja mostraven que el percentatge de població d'entre 4 i 14 anys en risc de tenir una mala salut mental era del 13,2%, i les comunitats autònomes d'Andalusia, Castella i Lleó i Catalunya eren les que presentaven els percentatges més elevats, amb un 15%.

La probabilitat de patir un problema de salut mental en aquesta població ha mostrat una tendència creixent en els darrers anys i s'ha accentuat amb les conseqüències de la pandèmia de la COVID- 19.

En el context de la salut mental, els problemes que impacten en el benestar emocional dels adolescents són de diferents tipus. D'una banda, hi ha els trastorns mentals, com els trastorns de l'espectre autista, els trastorns psicòtics, el TDAH, o els trastorns de la conducta alimentària, gran part dels quals (75%) s'inicien en la infància i primera joventut.

Per la seva part, el malestar psicològic es distribueix en un ampli ventall de gravetat, i no tot són trastorns mentals. De fet, gran part de l'increment de la demanda actual d'assistència i ajuda prové del malestar associat a problemes emergents que impacten negativament sobre la salut mental dels adolescents. Aquests són, entre d'altres, el consum abusiu de pantalles, l'assetjament i les relacions interpersonals abusives, la violència filioparental, i la generalització en la població general de conductes anteriorment restringides a l'àmbit clínic, com són la conducta autolesiva no suïcida.

La resiliència com a constructe

Els especialistes en desenvolupament infantil i juvenil han identificat la resiliència com un constructe, amb validesa científica i que engloba tota una sèrie d'eines personals (capacitats socioemocionals i cognitives) que determinen el nivell de vulnerabilitat personal davant de les dificultats i esdeveniments vitals que generen desequilibri i malestar.

Actualment, tots els programes a nivell internacional dirigits a la promoció de la salut mental en infants i joves es basen en el concepte de resiliència, com a eix vertebrador, per millorar les relacions socials, el rendiment acadèmic, la participació i la integració social.

En definitiva, una resiliència més gran es relaciona amb una menor vulnerabilitat psicològica i, per tant, amb una actitud més saludable i perspectiva més equilibrada.

Impacte en la societat i ciutadania

Per tal de que la iniciativa suposi una transformació en la manera com s'aborda el malestar emocional i els problemes de salut mental dels adolescents i joves a nivell de tota la comunitat, el projecte inclourà l'organització d'espais de reflexió, debat i intercanvi de coneixement en què participaran representants de l'administració pública, especialistes en desenvolupament i salut mental infantojuvenil, pedagogia i educació emocional, joves, agents socials i ciutadans en general. Seran biennals i la primera se celebrarà a Barcelona el 2024 i la segona, a Madrid el 2026.

Amb aquest mateix objectiu es duran a terme campanyes de sensibilització basades en la sèrie documental #JoHoCanvioTot, i es potenciarà la plataforma SOM Salut Mental 360, un projecte que es va engegar fa tres anys i que ja és un referent en salut mental a Espanya i Amèrica Llatina, amb més de 40.000 visites mensuals.

Un projecte inclusiu i universal

El projecte és inclusiu i universal, s’adreça a tota la comunitat educativa i posa en el centre els adolescents en general. No exclou cap jove, ja que promou el desenvolupament d'habilitats socioemocionals generals que milloren la capacitat d'afrontament de tots els adolescents, independentment de l'estat actual de la salut mental. La família és important perquè és l'entorn on es desenvolupa l’infant i també ho és la comunitat educativa. El programa s'ha cocreat amb mestres i altres professionals del món educatiu i té una cura especial de les escoles d'entorns vulnerables, on s'implementarà amb recursos addicionals.

Els responsables d'Henka parteixen de la revisió sistemàtica, exhaustiva i crítica dels programes sobre l'impuls de la resiliència que ja s'han aplicat i validat amb èxit a altres països. D'aquesta manera, s'han seleccionat components dels que han mostrat més eficàcia i aplicabilitat en el nostre context cultural.

El programa de capacitació, acompanyament i transferència posterior contempla intervencions tipus tallers o dinàmiques de grup, per ser dutes a terme a les aules, i amb les famílies, però també es preveu sortir a contextos lúdics i de socialització en general, mitjançant la incorporació de recursos per a la integració, sensibilització i impacte social.