Diferències entre ansietat i por
Aquest contingut es va publicar originalment a SOM Salut Mental 360º el dia 9/5/2022. Podeu veure l'original en aquest enllaç.
La por és una reacció fisiològica de defensa davant potencials perills que generalment està associada a algun estímul extern amenaçant identificable. És adaptativa, en el sentit que és útil per a la supervivència, ja que impulsa una conducta de lluita o fugida de l’amenaça identificada. Per altra banda, l’ansietat consisteix en la mateixa reacció però sense que existeixi tal perill o –tot i existir- la seva intensitat i freqüència són desproporcionades.
L’ansietat té les següents característiques:
- Por desproporcionada en relació al caràcter amenaçant de la situació.
- Condueix a l’evitació de la situació temuda.
- És de caràcter irracional: no existeix una possible explicació lògica del fenomen, de manera que la persona ja sap que «no és per tant», però té la sensació de no poder gestionar-ho.
- Sobrepassen el control voluntari «no puc».
- Produeixen cert grau de malestar o patiment.
L’ansietat acostuma a ser anticipatòria, en el sentit que adverteix d’un possible perill futur. És desadaptativa en quant anticipa un perill irreal o desproporcionat. Per últim, es converteix en patològica quan és més freqüent, intensa o persistent que la por «adequada» i esperada davant de certes situacions amenaçadores.
Tot i ser emocions diferents, sovint fem servir la paraula «ansietat» i «por» com a sinònims. Hi ha dos criteris o paràmetres que ens poden ajudar a diferenciar els dos conceptes:
- Nivell de concreció de l’estímul: la por s’identifica com un estat concret, és a dir, el que ens fa por és un estímul o situació específica, com ara un avió, un gos, les agulles, la foscor, etc. Per tant, aquest estímul és quelcom susceptible de ser evitat. En canvi, l’ansietat es considera un estat emocional de preocupació, desassossec i intranquil·litat, que s’experimenta sovint sense saber per què ha aparegut, i essent, en la majoria dels casos, difícil associar-la a un estímul o situació específica.
- Sistema de resposta predominant: en l’ansietat predominen les respostes cognitives, internes, mentre que en la por hi ha un predomini de les respostes motrius i conductuals. En conseqüència, tant un observador extern com el propi nen identifiquen més fàcilment la situació desencadenant en la por que no pas en l’ansietat.
Diferències entre ansietat i por
Nivells o sistemes implicats en la resposta d’ansietat
L’ansietat és una emoció normal i saludable que es manifesta com un sistema de resposta (cognitiva, fisiològica i conductual) que ens protegeix davant un perill.
Component fisiològic | Component cognitiu | Component conductual |
---|---|---|
|
|
|
- Sistema somàtic i fisiològic: aquestes reaccions s’experimenten com a conseqüència de l’activació del sistema nerviós autònom (SNA). Tot i que existeix una gran variabilitat entre persones, les més freqüents inclouen en major o menor mesura, la presència de mareig, diarrees, opressió en el pit, sensació d’ofec i inquietud motriu. Sembla ser que les respostes somàtiques i fisiològiques són més habituals en la por, és per això que la por és considerada una emoció «molt física».
- Sistema cognitiu: seria tot allò que percebem mentalment i que sentim, com ara preocupacions excessives, impressió de no poder amb allò que ens preocupa, dificultats de concentració, dificultat per deixar de pensar en allò que ens preocupa, dificultats de concentració i memòria, etc. La presència de pensaments negatius, que sovint s’experimenten com incontrolables, augmenten a la vegada l’emoció negativa (angoixa).
- Sistema conductual: Davant la por o les situacions que generen ansietat, podem considerar que les respostes d’evitació són les més freqüents. Quan la situació que genera ansietat no es pot evitar, és habitual que apareguin altres respostes d’ansietat tals com serien el quequeig, tremolors, etc.
Intentem il·lustrar gràficament com funciona la resposta d’ansietat, amb un exemple específic:
Funcionament de la resposta d’ansietat
Adaptat de Maganto i Maganto, 2010.
Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»