Com afecten les onades de calor en el benestar emocional d'infants i adolescents

Les onades de calor tenen efectes significatius en la salut i el benestar de la població, especialment la més vulnerable, com la gent gran o la població infantil. Per les seves característiques fisiològiques, aquests grups de població són més susceptibles als efectes de la calor extrema i més propensos a la deshidratació, l'esgotament per la calor i el cop de calor. Els infants no sempre poden expressar de manera clara les seves sensacions de calor o malestar i poden tenir dificultats per identificar i comunicar que passen calor, un fet que pot retardar prendre mesures per reduir l'exposició a temperatures extremes. A més, tenen tendència a tenir més activitat física, la qual cosa augmenta la producció de calor interna i pot dificultar la regulació de la temperatura corporal, especialment en condicions de calor extrem. 

Infants i adolescents passen gran part del dia a les aules i als patis dels centres educatius. Amb l'augment dels episodis de calor extrema, els centres s'enfronten al repte de garantir un entorn resilient davant dels seus efectes negatius. Aquest és el tema sobre el qual reflexiona la investigadora d’ISGlobal Barcelona Mònica Ubalde a l’Escola de Salut de Sant Joan de Déu. Segons Ubalde, és urgent planificar i invertir recursos en mesures efectives i sostenibles per mitigar els efectes de les onades de calor als centres educatius, que són «espais crucials per garantir la salut, el benestar, el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants i adolescents, així com unes condicions de treball saludables i segures per al professorat». 

Impacte en el benestar i l’aprenentatge

Els centres educatius, en general, són els únics edificis públics que no estan equipats ni adaptats per a un òptim confort tèrmic. Molts dels edificis són antics i amb deficiències en l'aïllament, ja que van ser construïts en una època en què es suposaven buits durant els mesos d'altes temperatures, i estan orientats al sud per guanyar llum i calor a l'hivern. No obstant això, els mesos en què les temperatures superen els 28ºC a les aules en els darrers anys s'ha passat de dos als cinc previstos per aquest curs escolar.

En els últims anys, hem passat de dos mesos en què les temperatures superen els 28ºC a les aules als cinc previstos per aquest curs escolar.

Aprendre, jugar i treballar en condicions de temperatures extremes i sostingudes no només té efectes en la salut física sinó que és preocupant pels efectes en el benestar i la salut emocional de l’alumnat i el personal que desenvolupa la seva activitat en condicions laborals de risc. En l’article, la investigadora destaca que, a banda dels efectes en la salut física ja coneguts, l'estrès causat per les temperatures altes pot provocar irritabilitat, fatiga i malestar general, que pot influir en el seu estat d'ànim i comportament a les activitats escolars i socials.  

A més, es desprèn que la calor extrema a les aules pot tenir efectes en el desenvolupament cognitiu dels infants, dificultant les tasques escolars, ja que afecta la concentració i l'enfocament, la capacitat per processar i retenir informació, el rendiment general a l'aula i acadèmic dels infants. Hi ha estudis que han indicat que durant les hores més calentes del dia, les altes temperatures poden afectar la funció cognitiva, incloent la memòria de treball, la presa de decisions i l'execució de tasques complexes. 

Què poden fer els centres educatius 

En l’article, es fan un seguit de recomanacions als centres educatius de mesures per mitigar els efectes dels cops de calor. L'adaptació de les escoles al canvi climàtic, com a espais d'ús pedagògic i llocs de treball, suposa una oportunitat i una necessitat per incrementar l'adaptació i la resiliència de les ciutats davant dels efectes del canvi climàtic.  

Renaturalització de les escoles

La renaturalització de les escoles pot ajudar a combatre els efectes de les onades de calor de diverses maneres. La incorporació de vegetació i terra permeable pot ajudar a reduir aquest efecte i mantenir temperatures més baixes en l'entorn escolar. Mitjançant la creació d'espais verds i l'ús de vegetació es pot proporcionar ombra i reduir la temperatura ambiental, que actuen com a barreres naturals contra l'escalfament excessiu i ofereixen llocs frescos per als infants i el professorat i es proporciona oportunitats per a l'activitat física i l'aprenentatge a l'aire lliure, recuperant la connexió  amb la natura.  

Els espais naturalitzats a les escoles creen un ambient tranquil i relaxant que afavoreix l'aprenentatge i ajuda a reduir l'estrès relacionat amb les temperatures extremes. La vegetació ajuda també a filtrar i purificar l'aire millorant la qualitat de l'aire en l'entorn escolar. Això és especialment important durant les onades de calor, quan la contaminació atmosfèrica pot ser més elevada. 

D’altra banda, cal una bona climatització dels edificis que asseguri que les aules i els espais comuns estiguin adequats per afrontar les temperatures extremes, implementant solucions efectives i sostenibles. És essencial assegurar una bona circulació de l'aire a les aules per a garantir una bona qualitat ambiental interior i confort tèrmic. 

Mesures d’emergència

Per últim, hi ha accions que també poden ajudar a protegir la salut, alleugerir la sensació de malestar i proporcionar un respir a la comunitat educativa que la investigadora planteja, com ara: 

• Ajustar els horaris de les classes per evitar les hores de més calor. 
• Planificar activitats alternatives a l'interior. 
• Evitar espais interiors de l’escola més insolats o la suspensió de les classes durant els períodes de calor extrema.  

Aquestes mesures es plantegen com a mesures d’emergència, però no haurien de ser la norma.