El benestar emocional dels professionals educatius i l’organització del treball

Els professionals educatius se senten infravalorats, tenen unes altes exigències psicològiques i estan exposats a uns entorns laborals difícils amb un augment de la incidència de la violència a les aules. Són algunes de les conclusions de l’informe del Baròmetre Internacional de la Salut i del Benestar del Personal de l’Educació (I-BEST 2023) publicat per l’associació Red Educación y Solidaridad y la Fundación de Empresa para la Salud Pública. Aquest estudi s’ha realitzat en diferents països que, malgrat tenir una estructura social molt diversa, comparteixen resultats i posen de manifest la preocupació envers la salut i el benestar emocional d’aquestes figures que son corresponsables, en gran part, d’educar als adults del demà.  

Per entendre el malestar dels professionals de l’educació  ens hem fixar en els canvis socials i posar el focus en l’organització del treball. Davant dels canvis de la societat, ens hem de qüestionar com reorganitzem el treball. A causa dels canvis socials dels últims anys, la realitat a les aules ha canviat molt i a un ritme molt frenètic. La revolució tecnològica, per exemple, va arribar per capgirar-ho tot i, amb el pas del temps, estem veient els pros i els contres del seu ús a les aules. Després va arribar la pandèmia i es van tornar a produir grans canvis sacsejant les formes de relació i d’aprenentatge de tota la comunitat educativa. A més, l’elevada incidència de diferents formes de malestar emocional i problemes de salut mental dels adolescents a l’actualitat també són un repte per a tota la comunitat, i impacten directament els professionals educatius.

Tots aquests esdeveniments han alterat les organitzacions i els centres educatius i, des de la perspectiva de la salut laboral, ens hem de qüestionar quina implicació tenen en la salut dels docents i dels diferents professionals educatius, ja que amb aquestes transformacions socials poden incrementar-se els problemes de salut associats al treball.  

En primer lloc, hem de posar focus en l’organització del treball: noves realitats generen noves necessitats que requereixen noves formes d’organització i planificació. En prevenció de riscos laborals, es defineixen els factors psicosocials com aquells factors de risc per a la salut que s’originen en l’organització del treball i que generen respostes de tipus fisiològic (reaccions neuroendocrines), emocional (sentiments d’ansietat, depressió, apatia, etc.), cognitiu (concentració, creativitat, presa de decisions, etc.) i conductual (abús de substàncies, assumpció de riscos innecessaris, etc.) que són conegudes popularment com estrès i que poden ser precursores de malaltia en certes circumstàncies d’intensitat, freqüència i durada. Segons la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, l’eina que disposem per mesurar l’exposició al risc psicosocial, el risc que no es veu però que hi és i ens pot fer emmalaltir, és l’avaluació de riscos psicosocials.

Els factors psicosocials són aquells factors de risc per a la salut que s’originen en l’organització del treball i que generen respostes de tipus fisiològic, emocional, cognitiu i conductual que poden ser precursores de malaltia en certes circumstàncies d’intensitat, freqüència i durada.

15 dimensions dels riscos psicosocials

Per avaluar l’exposició als riscos psicosocials i millorar les condicions de treball, disposem d’un instrument validat, fiable i adaptat a la realitat del nostre país, el  Mètode per a l'avaluació i la prevenció dels riscos psicosocials CoPsoQ PSQCAT (versió 2), de gran prestigi internacional. Segons aquesta metodologia, els riscos psicosocials poden tenir fins a 15 dimensions diferents:  

1. Exigències psicològiques quantitatives: són les derivades de la quantitat de treball. 
2. Ritme de treball: es refereix a la intensitat del treball (relació quantitat de treball-temps per dur-lo a terme). 
3. Exigències psicològiques emocionals: derivades de les emocions i el treball amb persones. 
4. Doble presència: exigències síncrones entre l’àmbit laboral i domèstic-familiar.  
5. Influència: marge d’autonomia en el dia a dia del treball en general. 
6. Possibilitats de desenvolupament: oportunitats que ofereix la realització de les tasques per posar en pràctica les competències i adquirir-ne de noves. 
7. Sentit del treball: sentit relacionat amb la utilitat, la importància social, l’aprenentatge, que donem al treball.   
8. Qualitat de lideratge: característiques de la gestió d’equips dels comandaments. 
9. Previsibilitat: disposar de tota la informació adequada per a poder realitzar bé les tasques. 
10. Claredat de rol: és el coneixement concret de les tasques a realitzar. 
11. Conflicte de rol: exigències contradictòries que es presenten en el treball. 
12. Inseguretat sobre l’ocupació: preocupació per al futur de perdre la feina. 
13. Inseguretat sobre les condicions de treball: preocupació perquè canviïn les condicions de treball (jornada, horari, sou, etc.). 
14. Confiança vertical: seguretat que es té que s’actua de manera competent.
15. Justícia: té a veure amb les pràctiques de gestió laboral i el nivell de participació.   

Amb la realització de l’avaluació dels riscos psicosocials al centre educatiu, podrem detectar a quins factors estan exposats els seus professionals i, mitjançant la creació d’un grup de treball, decidir quines mesures preventives podem aplicar perquè disminueixi el risc d’emmalaltir (de patir estrès, malalties cardiovasculars, ansietat, contractures, entre d’altres).   

En el cas dels docents, com amb la resta de professions on hi ha treball directe amb persones, hi ha certes exposicions que no podem evitar, és a dir, que formen part de la naturalesa de la tasca, com és el cas de les exigències emocionals. Quan la tasca implica la relació amb nois i noies adolescents i les particularitats d’aquesta etapa, aquesta dimensió emocional és clau.

En aquests casos, el desenvolupament d’habilitats i estratègies per fer-hi front i una organització del treball saludable seran claus per a un bon desenvolupament de les tasques.