Per què els adolescents passen dels seus pares i mares?

Quan arriba l’adolescència, molts pares i mares es preocupen quan els seus fills deixen de voler estar amb ells o s’hi comuniquen menys. «He fet alguna cosa malament?», sovint expressen amoïnats. El motiu d’aquest distanciament cal buscar-lo en els canvis que es produeixen en aquesta etapa evolutiva a nivell biològic, psicològic i social.

Segons conclou un estudi de la Universitat de Stanford, el cervell d'una persona adolescent està programat per a deixar de registrar la veu dels seus progenitors. La principal conclusió de la recerca, que ha analitzat què passa al cervell dels infants, adolescents i joves quan parlen els seus pares i mares, és que a l’edat de 13 anys les persones ja no trobem gratificant la veu materna i sintonitzem més amb veus que provenen de desconeguts. Aquesta distància, però, la podem viure d’una forma sana.

Lluita per buscar la identitat 

Les persones adolescents es troben en una edat de qüestionar-ho tot i de construir la pròpia identitat, la qual genera confusió, desorientació i sovint sensació de solitud i incomprensió. La construcció de la pròpia identitat implica independitzar-se de les figures de suport que ens han acompanyat durant tota la nostra infantesa. Diferenciar-se dels adults també comporta vincular-se més amb els iguals, com els companys de classe i les amistats. Entès d’aquesta manera, la distància que posen els adolescents amb els seus pares i mares és una forma sana de créixer cap a la seva autonomia. 

Les persones adolescents es troben en una edat de qüestionar-ho tot i de construcció de la identitat pròpia.

Si et situes en la teva època d’adolescent, pots recordar com et senties quan els adults no t’entenien? Quan les persones se senten incompreses busquen ajuda en aquells que els transmeten més comprensió. Dona tranquil·litat sentir-se comprès i veure que hi ha altres persones que passen per la mateixa situació. Per aquest motiu, els nois i noies tendeixen a buscar ajuda i suport en els amics. Aquest fet implica també allunyar-se de la família per anar a cercar altres valors, opinions i formes de fer diferents a les de casa.

Pots recordar com et senties en la teva època d’adolescent quan els adults no t’entenien? 

Interdependents dels adults 

És un error pensar que en l’adolescència no es necessiten els adults. Més aviat, els nois i noies necessiten que les persones adultes que tenen com a referents els estiguin acompanyant i sentir que hi poden recórrer quan ho creguin necessari. L’acompanyament dels adults passa per ser una presència que podem expressar de la següent manera: «Soc aquí pel que em vulguis compartir o per si vols saber la meva opinió». 

Durant l'adolescència, els nois i noies passen de ser dependents dels pares a ser-ne interdependents

Com a figures adultes, és important poder legitimar la necessitat de diferenciació que experimenten les persones adolescents, per acompanyar-les en aquest període de creixement i construcció personal. Si insistim a imposar els nostres valors, trobarem  resistència a compartir-nos les seves experiències i, en conseqüència, es distanciaran més dels adults. Per això diem que durant l'adolescència passem de ser dependents dels pares a ser-ne interdependents. En resum, no és cert que els adolescents no passin dels seus pares i mares, sinó que se'n distancien i s'acosten als iguals en el seu camí cap a l'autonomia, com a part saludable de la cerca d'identitat.