Actituds que ajuden a ser resilients

Resiliència (del llatí resilire, que significa: tornar) és la capacitat de recuperar-se de les frustracions i contratemps. Les persones resilients s’adapten al canvi, a l’estrès o als problemes i són capaços d’afrontar quelcom amb perspectiva. El resultat d’aquesta capacitat de recuperar-se és un sentiment d’èxit i confiança.

La meva trobada amb aquesta bella i potent idea (lligada molt amb l’autoestima, com veurem més endavant), va arribar a través d'un llibre titulat «L'encanteri del món» escrit pel neuropsiquiatra i etòleg francès Boris Cyrulnik, un dels autors més destacats en aquest tema.

El patiment és una realitat que tots i totes hem experimentat alguna vegada, que sembla estar-hi sempre present a la vida. És la primera de les quatre nobles veritats ensenyades per Buda: patiment, causa d’aquest patiment, el cessament del patiment i el camí que ens hi porta.

El fet és que tots i totes, en algun moment, hem estat ferits; el que canvia és el com reaccionem davant el fet de ser ferits. Alguns s'enfonsen i uns altres simplement segueixen amb la seva vida. Què fem quan alguna cosa que ens ha ocorregut ens estripa i devasta totalment? Ens passem la vida plorant, gemegant? Fem reivindicacions, anem a buscar venjança? Fem una carrera com a víctimes?

O ben al contrari, anem a buscar reconstruir-nos? Per què en situacions de fracàs algunes persones es reconstrueixen? Per què en situacions privilegiades, alguns passen tota la seva vida patint? Aquests són alguns dels interrogants que sorgeixen i que ens fan buscar una explicació. I la trobem en la resiliència de la persona.

«Després de cremar-se la meva casa, vaig poder veure la lluna, més clara i neta», filosofia Zen.

Segons Cyrulnik existeixen tres forces que ens permeten resistir i reconstruir-nos, tres factors de la resiliència:

1. L'adquisició de recursos interns (en la memòria i en l'aprenentatge afectiu). Durant els primers mesos de vida, en els primers anys, si he estat estimat, el fet que la meva mare m'estimés em dóna confiança. Quan rebo un cop, pateixo, però mantinc l'esperança de reconstruir-me. No és que pensi que no significa gens. El cop em fa patir, però mantinc l'esperança... Buscaré al meu  voltant les persones que m'ajudaran a reconstruir-me.
2. La significació que se li dóna al fet. Algunes persones no estan traumatitzades per un fet, perquè per a elles no significa res. És un accident de la vida, gens greu, per tant segueixen endavant. Però unes altres quedaran ferides per aquest mateix fet, perquè per a elles significa massa coses i les fereix.
3. La disposició de recursos externs al voltant de la persona ferida. El suport afectiu assenyat. Jo - com a infant ferit - no tinc cap oportunitat de reprendre la meva vida adulta si no hi ha al voltant meu algú que m'estimi... Una família, una parella, amistats, etc. I no tinc cap oportunitat de reprendre la meva vida si no li dono sentit a la violència insensata.

«Mai saps com de fort ets fins que ser fort és la única opció», Bob Marley

Arribats  a aquest punt, veurem com n’és d’important la relació entre la resiliència i la  nostra autoestima. Si tenim una autoestima forta, endreçada, ens podrem sobreposar millor a les dificultats que se’ns presentin. Aleshores la resiliència apareixerà amb més capacitat de superació i a l’inrevés, si tenim actituds resilients, segur que la nostra autoestima s’enfortirà i la percepció que tindrem de nosaltres com a persones millorarà.

I com ser resilients, doncs?

Sembrant aquestes actituds, tenint-ne cura, podem aconseguir-ho:

• No espantar-nos pels canvis, pensem que són necessaris.
• Entendre que les crisis, que en tindrem segur, no són insuperables.
• Ser decidits, prendre decisions sense por; el fracàs per les nostres accions no ens ha d’aturar.
• Recordar experiències pròpies viscudes que ens han fet superar dificultats.

Nosaltres, les nostres decisions, el nostre optimisme a l’hora d’afrontar-les, serà determinant per seguir creixent i que els entrebancs no ens aturin.