Acompanyar els canvis de l’adolescència

Per poder acompanyar millor els fills i filles o l’alumnat en l’adolescència, és important entendre tots els canvis que es produeixen durant aquesta etapa vital. 

L’adolescència és l’etapa que abraça dels 12 als 20-25 anys, en què succeeixen un conjunt de canvis biopsicosocials per preparar els adolescents per a l’etapa adulta.

Els adolescents tenen les hormones disparades?

Sempre s’ha dit que els adolescents tenen les hormones disparades, i això és perquè hi ha una hiperactivació hormonal que promou el desenvolupament físic més significatiu de l’adolescència, conegut com a pubertat. La pubertat té lloc entre els 10 i 14 anys, i normalment s’inicia abans en les noies que en els nois. A més, aquesta hiperactivació hormonal no només produeix una maduració a nivell físic sinó també pel que fa a l’estructura cerebral.

La hiperactivació hormonal promou la maduració física de l’adolescència, la pubertat.

Canvis corporals

La pubertat es produeix gràcies a les hormones i és per això que durant l’adolescència hi ha una activació més gran de les glàndules hormonals, ja que permeten el creixement i la diferenciació sexual en l’adolescència, entre molts d’altres canvis.

Durant aquest període, els nois i les noies experimenten uns canvis físics que tenen impacte també a escala emocional. 

• Nois: Creixement de testicles, aparició del pèl al pubis i a les aixelles, canvi de veu degut a un allargament de la laringe. 
• Noies: Desenvolupament del pit, aparició del pèl púbic, la menarquia (primera menstruació), creixement dels malucs. 

Per aquest motiu, és important preguntar-se com creiem que els adolescents viuen tots aquests canvis i com poden impactar en el seu desenvolupament.

Canvis cerebrals 

Investigacions fetes al llarg dels anys han mostrat com el cervell dels adolescents no raona ni pren decisions de la mateixa manera que el cervells dels adults. Un gran nombre d’estudis ha evidenciat que durant l’adolescència es produeix una especialització i poda neuronal que permeten la maduració cerebral. Vindria a ser com si durant l’adolescència esculpíssim el cervell, se li dona forma.  

Aquests canvis cerebrals s’inicien a les parts posteriors i avancen, a mesura que creixem, cap a les zones frontals, que són les encarregades de la presa de decisions, de la inhibició del nostre comportament i de la regulació emocional, entre d’altres. Per tant, durant l’adolescència, la nostra ment canvia en la manera de pensar, de recordar, de relacionar-se i de centrar l’atenció. Els adolescents prenen decisions diferents de les dels adults perquè el seu cervell és diferent.

La maduració del cervell també està modulada per la hiperactivació hormonal. Des del punt de vista dels canvis biològics, del neurodesenvolupament, és cap als 25 anys quan s’aconsegueix la maduració cerebral, tant des del punt de vista de l’estructura com del funcionament. Aquest procés de maduració implica diferents canvis a nivell cerebral. 

Els canvis cerebrals de l’adolescència, a grans trets, es manifesten de diferents maneres: 

• Té lloc un procés anomenat poda neuronal en el qual es destrueixen connexions que el cervell considera que no són necessàries. 
• Es produeix una reestructuració que suposa una reorganització neuronal.
• Es desenvolupen noves connexions entre neurones.

Els adolescents prenen decisions diferents de les dels adults perquè el seu cervell és diferent.

Tots aquests canvis cerebrals impliquen una sèrie de característiques que s’evidencien durant l’adolescència.

Canvis socioemocionals

En l’esfera socioemocional s’han establert diferents subetapes dins l’adolescència i diferents fites evolutives, que seran reptes que l’adolescent ha d’anar superant.

• Desenvolupament de la identitat: Tot adolescent necessita donar la resposta a la pregunta «qui soc jo?». Els adolescents necessiten desenvolupar els seus propis valors, opinions i interessos, i no sols limitar-se a repetir els dels seus pares i mares. Sovint tenen dificultats per a comprendre que altres persones poden tenir perspectives, opinions o experiències diferents a les seves. Això pot portar-los a creure que el seu punt de vista és l'únic vàlid i a tenir dificultats per a tenir en compte les perspectives dels altres. Elkind (Elkind, 1967) (Schwartz et al., 2008) parlava de l’egocentrisme adolescent com una forma de «cognició social encara poc desenvolupada». L'egocentrisme adolescent és part normal del procés de desenvolupament i sovint disminueix a mesura que els adolescents adquireixen més experiència social i cognitiva. Els adults en la vida dels adolescents poden ajudar a superar-lo fomentant l'empatia, la comunicació oberta i la comprensió i el debat de diferents perspectives. 
• Independència-autonomia: Com a part del procés de la construcció de la seva identitat, els adolescents passen de ser dependents dels pares a ser-ne interdependents. La construcció de la identitat implica encaminar-se cap a una independència de les figures de suport que els han acompanyat durant tota la infantesa, els seus pares i mares. Els pares i mares poden ajudar els seus fills adolescents donant-los suport quan ho necessiten, però necessitaran una mica de paciència i comprensió quan comencen a veure al seu fill adolescent buscant suport més en els seus amics i menys en ells.

• Integració al grup d’iguals: Els grups d’iguals es converteixen en el grup de més influència i font de suport al llarg de l'adolescència. En aquesta cerca de la pròpia identitat, l'adolescent busca amistats basades principalment en la lleialtat, la intimitat, la confiança i ajuda mútua.

• Preocupació per la imatge. A l'inici de l'adolescència, és natural que se sentin insegurs amb els canvis corporals i que aquest tema ocupi un lloc important dins de les seves preocupacions i que condicioni els seus estats emocionals i relacions socials. És per això, que els adolescents són molt més vulnerable a la insatisfacció corporal, que està molt influenciada pels cànons de bellesa actuals de la societat que els toca viure, sent a més una generació que s'exposa i compara en el món digital.

Com acompanyar els adolescents en l’acceptació d’aquests canvis

Per tant, l’adolescència no és una fase per la qual cal passar igual que es passa una grip, sinó que és una etapa d’especialització i de creixement en la qual els nens i les nenes creixen, canvien i adquireixen eines i habilitats per transitar cap a l’adultesa. Per això és de vital importància que els adults de referència per als adolescents els guiem en aquesta transició per tal de dotar-los d’eines per fer front a l’etapa adulta.  

• Informar adequadament sobre els canvis que aniran succeint.
• Rebre suport social, tant dels adults com per part dels iguals.
• Legitimar l’experiència emocional que experimenten degut als canvis físics i facilitar estratègies per fer front als canvis.
• Fomentar la capacitat d’enfrontar-se als canvis i les situacions difícils del dia a dia.